No sé com s'haurà quedat George Clooney quan el Festival de Venècia ha premiat amb el Lleó d'Or Guillermo del Toro. En el fons, Clooney s'hauria de sentir complagut. Perquè Del Toro, lluint amb orgull la màscara del gènere fantàstic, ha firmat moltes obres plenes de denúncia i compromís social.

Com recordava el director mexicà, «el cine fantàstic és un gènere polític. I, en aquest moment, la nostra primera acció política hauria de ser escollir l'amor pel damunt de la por». De fet, en films com El espinazo del diablo o El laberinto del fauno, Del Toro ja ens havia servit un missatge semblant, al mateix temps que ens demostrava que també es podien tractar els horrors de la Guerra Civil espanyola en forma de faula o al·legoria mitopoètica.

L'argument de La forma del agua m'ha fet pensar en la meravellosa Creature from the black lagoon, de Jack Arnold, on també hi havia aigua, monstre i història d'amor (però estroncada). Les mateixes peces, tot i que col·locades de forma diferent, les trobaríem en el còmic Swamp Thing, escrit per Len Wein, un guionista boníssim que ens acaba de deixar.

Del Toro ha construït la seva pel·lícula sobre la relació que s'estableix entre una noia muda i una criatura marina, atrapada en una base secreta. Si canviem el sexe dels protagonistes i la base per un far isolat, ens trobarem amb algun dels elements germinals de La pell freda, que també forma part d'aquest fris d'amfibis marginats, incompresos i sentimentals. Si no falla res, i el TC no hi posa cap trava, la seva adaptació al cinema s'estrenarà el 20 d'octubre.