Cartes

13.09.2017 | 06:51

Tres idees que m´agradaria aclarir
Maria Àngels Mató i Pallí Girona 
Primera: El fet d´opinar diferent en qüestions polítiques no té per què produir divisió. La persona humana troba motius d´unitat més enllà de la política. És a dir, perquè dues o més persones s´avinguin i fins i tot s'estimin –estimar sí que produeix unitat– no és necessari que pensin el mateix en temes opinables.
Segona: La unitat que es viu per sotmetiment no és veritable unitat, per què? Doncs perquè el pensament i la voluntat humanes són lliures i ni poden, ni deuen, sotmetre´s sense el convenciment i el voler personal d´acceptar el millor bé possible, i això en els àmbits variadíssims de la vida humana.
Tercera: Parlant de votar o no votar i de la suposada desobediència actual de Catalunya a les Lleis Constitucionals... El que pretén l´actual Govern espanyol és una unitat per uniformar i centralitzar? I el valor tan gran de la diversitat? I els polítics, de qualsevol època, no han de ser servidors del poble i del bé comú?


Els problemes d´algunes vagues
Lluís Torner i Callicó girona
És ben sabut que les vagues laborals són un dret dels treballadors, per demanar millores salarials o condicions laborals més justes. Tothom és digne de demanar un sou i tracte just per poder viure amb dignitat; sempre, és clar, que es correspongui, en proporcionalitat, a la seva dedicació a la feina que té assignada.
Fins aquí la teoria és molt maca, però ben sovint la realitat no és tan senzilla i requereix molt diàleg, per ambdues parts i ganes de posar-se d´acord.
Als que ens ho mirem des de fora, a vegades, clar! ens toca patir-ne les conseqüències.
Darrerament n´hi ha hagut casos: aeroport, metro, taxistes, examinadors de tràfic, per exemple, que perjudiquen gent que no té cap culpa, però que és la força que exerceixen els vaguistes, per a la resolució dels seus problemes, i tot i que ens costi, hem de posar-nos al seu lloc, i procurar d´entendre´ls.
Pel que hem anat observant, a vegades és a causa d´externalitzacions, de feines que tocarien a l´Administració, i són cedides a empreses privades, en unes condicions de molta justesa. I els números no els surten com caldria, i sol acabar pagant-ho el treballador.
Aquest darrer dissabte, hem vist un cas d´aquests, una manifestació dels treballadors del transport sanitari, que amenacen amb una vaga indefinida, i aquest cas pot posar en perill la salut d´algun malalt, la qual cosa és molt greu, i algú haurà de resoldre-ho, abans no passi una desgràcia, ja que llavors, com sol succeir, ningú voldrà tenir-ne la culpa.
Som uns jubilats que ho diem. Perdoneu! No ens volem posar on no ens demanen, però.... pensem-hi, no!


Al senyor Josep López de Lerma
Montserrat Guardiola Rovira girona
He trobat ben interessant el seu article «Que no ens esquincin Catalunya», publicat a aquest diari el passat dissabte, dia 9 de setembre. La seva prudència i l´equilibri emocional ens ajuden per a la comprensió. Estem en una societat molt revoltada, l´atac constant al contrari no sembla que ens porti a una solució.
Com assenyala vostè, el que veiem és el país partit en dues meitats que poden esdevenir irreconciliables. Convé i potser no s´ha fet estudiar com aconseguirem el nostre propòsit perquè la crítica constant no arriba enlloc.


Hi havia una vegada...
Àngela Ferrer Mató girona
Hi havia una vegada un ruc a qui els amos maltractaven contínuament. El feien treballar sense parar, gairebé no l´alimentaven i del seu treball en treien bons calerons.
Un bon dia el nostre ruquet va pensar: per què soc l´ase dels cops i mai em queixo? Reacciona i comença a fer vaga i a ventar guitzes a tothom que se li apropava per seguir martiritzant-lo. Com que es revenjaven atonyinant-lo a la primera ocasió i després de veure que no entenien la seva actitud i no pensaven canviar sinó seguir explotant-lo, va fugir cames ajudeu-me cercant una vida digna que segons el conte al final va trobar. Us sona? És una història molt catalana...

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema