El Govern espanyol i l'anomenat bloc constitucional no paren d'insistir a dir que el problema amb el referèndum és la unitat de la sobirania nacional espanyola, que, segons la Constitució del 1978, pertany a tot el poble espanyol de forma indivisible. Segons aquest raonament, el poble de Catalunya no pot declarar-se sobirà pel seu compte, ni tampoc pot fer-ho el seu parlament. Però si aquest fos el problema, els poders de l'Estat espanyol -executiu, legislatiu, judicial- en tindrien prou a decidir i advertir que no pensaven fer cas a cap declaració d'independència de Catalunya, ni tampoc a cap llei, reglament o decret que se'n derivés. De la mateixa manera que no tindrien per vinculant el resultat de cap referèndum com el del primer d'octubre.

Aquesta seria la manera d'actuar pròpia de qui considera important reduir al mínim els actes de prohibició, i en canvi prefereix deixar fer, vigilant només que persones, animals i coses no pateixin danys. Volen fer un referèndum? Vostès mateixos, però com que l'objecte de la consulta no és de la seva competència, ignorarem el resultat. Que l'endemà proclamen la independència? Com si proclamen la incorporació del planeta Mart a la comarca de les Garrigues. Fer el sord, i a continuar aplicant la legislació espanyola i sancionant o encausant els que no l'obeeixin.

Això crearia una situació complexa, és veritat, però dispersaria la decisió d'acatar o desobeir entre els membres de la població, de forma individual, cadascú amb les seves pors i les seves gosadies. En canvi, l'aplicació al referèndum d'una mena de dèria prohibicionista convida a la resposta col·lectiva, organitzada, conjunta, en un mateix dia i d'una mateixa manera. Els partidaris de celebrar-lo es veuen reptats a una desobediència en massa, i s'animen els uns als altres. Anar junts sempre dona molta confiança, i a més a més estan convençuts (amb raó o sense) que l'Estat no actuarà al mateix temps contra tanta gent. A més a més, la prohibició és rebutjada per molts catalans que no estan a favor de la independència, o que no tenen les coses clares en aquest aspecte, però que estan a favor de sotmetre la qüestió al veredicte d'unes urnes específiques.

La manifestació de dilluns va ser una resposta massiva a la prohibició. L'independentisme, amb el Govern al davant, se la juga en aquestes tres setmanes i en particular el dia 1 d'octubre. Però el Govern Rajoy, també, i no li calia.