Molts pensadors creuen que entenent les raons de l'altre completem la imatge que tenim de la realitat. Com una imatge davant el mirall. Enfront del denominat procés, que per a molts és la culminació plena d'una història d'un únic camí, de segles de recuperació, hi ha l'opinió d'aquells que no combreguen amb ell.

Molts tenen, tenim, relacions afectives, de parentiu o sentimentals amb la resta d'Espanya. Les tenim com un fet quotidià i habitual, no separem maneres de veure la vida per la distància i el lloc de naixement. Aquesta és una opinió tan respectable com altres. I en ser sentimental, és tan poc debatible com la contrària. Alguns entenen el país com un espai comú, divers, i no un territori enfrontat per ves a saber quins interessos reals que no afloren, però que hi són presents. Alguns veuen més punts compartits, més història conjunta, que les diferències insalvables que consideren uns altres ciutadans amb opinions, respectables, naturalment. Alguns veuen el país com un projecte que ha après dels errors, que ha superat fracassos col·lectius, amb realisme, per tenir un futur en pau, amb més llums que ombres. Aquells que no combreguen amb el procés veuen també unes formes d'actuació parlamentària poc respectuoses amb el contrari, i que ens apropen a un panorama d'enfrontament, o supeditació del discrepant, més que no pas a un debat d'idees. I per això en la democràcia són tan importants els mecanismes de control del poder. Alguns dels que no estan d'acord amb la campanya de gota malaia, interminable, veuen com la gestió d'uns dirigents que reclamen un espai propi presenta llacunes. La remuneració econòmica de molts càrrecs, uns 300, supera la del mateix president Rajoy. Aquestes realitats no mostren un projecte més viable en economia i llibertats; que ens faria més rics i solidaris. En el deute de la Generalitat, disparat els darrers anys, hi ha una gestió millorable; com també cal reforçar molt la política social. A la fi, els crèdits del Fons de Liquiditat que rep l'autogovern com una respiració assistida, els dubtes amb l'expulsió de la Unió Europea, la possible pèrdua de la resta del mercat espanyol. Els dubtes sobre la viabilitat d'unes pensions que aquí són deficitàries, i la pèrdua de llocs de treball d'empreses que treballen aquí per la resta d'Espanya i Europa, els fa ser escèptics amb uns partits que parlen dels efectes positius de la separació, però mai mostren els problemes que provocaria. Estimar el país ho fem tots, tinguem la ideologia que tinguem, i pensem com pensem.