Tornar sempre és reconfortant, si no hi ha tornada, no hi ha viatge. Sense l'esperança de tornar no iniciem cap aventura, si pensem que al final de l'escapada hi ha el precipici ens aturem en sec. Vivim imbuïts en el paradigma del cicle, tot al nostre voltant és cíclic, la nostra vida és un cúmul d'etapes, de fases, tot gira sota els nostres peus, però d'una manera calculada i previsible. Quan arriba setembre acaba el cicle estival i en comença un de nou, de tornada a l'escola, a la feina i a les rutines tardorals. El risc del viatge és el precipici i el de la tornada és caure en un bucle infinit de rutines, la nostra vida és una roda, ha de girar per poder avançar. L'altre dia vaig anar a comprar un croissant en una fleca d'aquestes noves, en què tot és molt cosmopolita i modern. Quan la dependenta em va servir la pasta, va dir: «esperi que es posi verd» -referint-se a una màquina en la qual s'han de dipositar els diners per pagar-. Em vaig quedar mirant el que m'havia servit i per un moment vaig pensar que la cosa es podia allargar si havíem d'esperar que el croissant canviés de color. De la mateixa manera que hi ha petits cicles, també n'hi ha de grans. Un semàfor en vermell pot tardar uns minuts a posar-se verd, però a mesura que passa el temps i no canvia al color de l'esperança, ens comencem a impacientar. I si s'ha espatllat? Poden passar un grapat de minuts, però finalment decidim arrancar encara que el senyal continuï indicant que ens aturem. No hi ha ningú que esperi durant hores, dies i anys davant d'un semàfor encallat. Això és, d'alguna manera, el que ara ens passa als catalans.
