Les ordres del major Trapero

14.09.2017 | 01:21

Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, va accedir a l'estrellat la tarda dels atemptats de Barcelona i Cambrils gràcies als seus dots comunicatius i a les evidents mancances en aquesta matèria del seu superior jeràrquic i polític, el conseller d'Interior, Joaquim Forn. Allà on el membre del Govern, acabat pràcticament de nomenar, dubtava, es precipitava i ficava la pota, Trapero era tot continència, seriositat i claredat. Conscient que una imatge de desgavell en un moment com aquell seria fatal per al procés a sis setmanes i mitja del referèndum, el Govern va cedir tot el protagonisme al policia, que els feia quedar bé, i que agradava a la gent. Que els Mossos abatessin els terroristes de Cambrils va acabar de decantar l'opinió pública a favor del cos i del seu comandant. Dubto que el ministre de l'Interior espanyol hagués permès al seu director de policia menjar-se la càmera en una situació semblant. Trapero és tan popular que una frase seva s'ha convertit en lema de samarretes i campanyes publicitàries. I com que és famós, ens fixem en ell quan la Fiscalia convoca els caps dels cossos de policia amb presència a tot el territori català –Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil– per ordenar-los que treballin per requisar tot el material relacionat amb el referèndum del qual arribin a tenir coneixement. I que transmetin aquesta ordre als seussubordinats. El titular és: «El fiscal ordena a Trapero requisar urnes i paperetes». La Fiscalia dona ordres als Mossos, no només de quin és el presumpte delicte a perseguir, sinó de com fer-ho, inclòs el detall de notificar aquesta ordre inexcusable a tots els membres del cos en el termini de 48 hores, per tal que cap no pugui al·legar ignorància. No volen que l'omissió dels comandaments faciliti als agents una excusa per mirar cap a un altre costat. Qui ho faci podrà ser perseguit. Fet i fet, aquesta actuació de la Fiscalia equival a un intent d'intervenir els Mossos sense necessitat d'una llei de les Corts o d'un decret del Consell de Ministres. La brigada Aranzadi és molt llarga. I ara el major Trapero, l'heroi de Catalunya, el símbol de «ens ho podem fer sols», es troba amb unes ordres del fiscal i una dependència jeràrquica del conseller i del Govern que, evidentment, van en direcció contrària. Repeteix en la condició simbòlica, probablement sense ganes, ara com a precedent d'un fet que es repetirà: el dilema de la desobediència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema