Ordenar si s'escau la detenció de tres quartes parts dels alcaldes, enviar un cos militar a clausurar un web o perquè entri a la seu d'un setmanari local, demanar a Correus que intercepti comunicacions, mostrar el camí de la presó al president i membres d'un govern autònom i del seu parlament, amenaçar comandaments de cossos policials per aconseguir l'obediència o amenaçar mitjans de comunicació públics i privats sobre el delicte que poden cometre si publiciten un referèndum. Això és una simple i ràpida descripció dels esdeveniments de les darreres hores (adverteixo que quan es publiqui aquest article estarà superat per tots costats). En qualsevol altre moment de la nostra història recent diríem que aquests dies perillosos són un malson. Una reacció en cadena generada perquè un govern autònom d'Espanya ha decidit consultar si allò que li demana una part de Catalunya, considerada nacionalitat històrica, és una opinió majoritària o no. I fent-ho per la via del trencament de la legalitat per una única finalitat: poder posar urnes. I ho fan perquè no accepten la interpretació de la legalitat espanyola que fan uns partits: PP, PSOE i Cs, que són les tres formacions majoritàries a Espanya que ara mateix avalen i donen per bona l'acció de la fiscalia i de la policia en contra de les institucions catalanes rebel·lades. I això amb el beneplàcit també de Podem i el PNB, que tot i tenir força política al Congrés, no impulsen cap acció per aturar aquesta animalada i forçar al diàleg polític.
El Govern català ha arribat molt lluny en la seva desobediència perquè se sent acorralat i perquè no té poder per contrarestar políticament el poderós PP. El Govern espanyol té tot el poder. Té la paella pel mànec i quan vulgui pot aturar-ho amb política, com ja li han demanat capçaleres de referència mundial com el New York Times, Le Monde o Financial Times. Ho pot fer sense necessitat de destruir la imatge que té una institució com és la fiscalia (i per extensió la justícia), convertida en el braç executor d'un PP que ha optat per la línia més dura, que pot acabar amb tot el règim polític.
