Llibertat, amnistia i república

16.09.2017 | 01:03

L'Assemblea de Catalunya tenia un lema que es cridava a les manifestacions: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Tenia un avantatge és que rimava. De fet hi havia el quart punt, el dret a l'autodeterminació, amb un text una mica llarg que no anava bé com a lema.

Una democràcia no és un sistema polític per a una societat sense conflictes, és un sistema polític en el qual els conflictes s'intenten resoldre pacíficament i en darrera instància votant. Ara hi ha molta gent que diu que per reformar les lleis i les institucions cal seguir les regles del joc. Els que ho diuen no s'adonen que són ells que han infringit aquest principi. La reforma de l'Estatut aprovada el 2006 era això. Es va iniciar quan la direcció d'ERC de Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós va acordar amb el PSC de Pasqual Maragall fer junts un tros de camí federal en el marc de la Constitució espanyola. I es van seguir lleialment totes les normes i procediments establerts. I el PP i l'aparell judicial van fer un cop d'estat. Tot es va acabar el 2010.

Hem pogut veure que mentien els que deien que sense pistoles sobre la taula es pot parlar de tot, perquè la Constitució ho garantia. Cal dir, a més, que una democràcia no pot ser mai un sistema en el qual a l'adversari polític se'l jutja i se l'empresona, que és el que aquest camí emprat pel PP ens porta, més tard o més d'hora.

Aquests dies hi ha hagut molts comentaris sobre els debats al Parlament de Catalunya. Ara, els republicans que no opten per la independència s'haurien de preguntar: quin és el procediment per proclamar la república? Hi ha algun reglament del Parlament que, emprat de forma correcta, permeti declarar la república? La resposta és la mateixa si ens preguntem quin és el camí legal per proclamar la independència. Cap. Digueu-me antic però jo prefereixo els balcons.

El més preocupant és la prohibició d'un acte a Madrid per part d'un jutge masclista que va faltar a l'alcaldessa Manuela Carmena. Fa uns mesos Íñigo Errejón en un debat a Barcelona amb Josep Lluís Carod-Rovira va dir que se sentien amenaçats, perquè després dels catalans els perseguirien a ells. Comença a passar.

Els propers dies potser haurem de sortir al carrer per cridar «Llibertat, amnistia i República». Algú més enginyós haurà de fer un lema que es pugi cridar. Això sí, que quan es redacti la llei o el decret d'amnistia, que no s'hi inclogui també a Luís Bárcenas, Jordi Pujol o el patriota de la FAES Fèlix Millet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema