L'1-O no admet mitges tintes: o és tan aclaparador que aboca a la independència, o als organitzadors els presentaran factura en conceptes del Codi Penal. Però afegíem que si passa això darrer, el conflicte no desapareixerà, sinó que probablement s'agreujarà.

L'independentisme no deixarà d'existir a Catalunya pel fet que no s'arribi a celebrar correctament el referèndum. Continuarà existint, ocuparà un espai molt ampli en la societat catalana, tindrà majoria més que absoluta en moltes comarques, i probablement mantindrà l'hegemonia del discurs polític, en la mesura que la part contrària respongui bàsicament amb prohibicions i persecucions.

Que els partidaris de la independència sumin el 45% o el 55% del cens és rellevant quan es tracta dels resultats d'un referèndum celebrat en normalitat, o d'unes eleccions centrades en aquesta qüestió, però ni que constituïssin només una tercera part dels adults amb opinió formada, n'hi hauria prou per constituir un component central de la política catalana l'endemà d'un referèndum frustrat.

I aquest component pot arribar a ser altament reactiu en contacte amb el que percebi com una ofensiva repressora de l'Estat en venjança pel desafiament del referèndum i del procés en general.

Govern central i tribunals negaran l'existència de cap revenja i de cap ofensiva, i s'empararan en el compliment de la llei i la correcció formal de les mesures, però la lectura independentista serà una altra, i gens amable.

L'independentisme ha arribat a la primera fila per quedar-s'hi, perquè el nacionalisme que apostava tàcticament per l'autonomisme s'ha esfumat. Ha estat víctima de la negativa reiterada del govern central a donar-li una mica de peix que li permetés ensenyar el cove. Si la moderació no aconsegueix resultats, la radicalitat és una temptació irresistible. Rajoy podria entendre-ho l'endemà d'un 1-O fallit, i proposar un nou escenari de treva, amb cessament d'hostilitats penals i taula de negociacions. Seria una proposta intel·ligent perquè donaria aire al retorn dels moderats. Però hi ha dos obstacles: a Rajoy no li agrada perdre i està envoltat de gent que demana un escarment.

La persistència de l'independentisme serà un factor clau l'endemà d'un 1-O no resolutiu, i en aquesta persistència serà determinant el capteniment dels poders de l'estat. Res no radicalitza tant com la humiliació.