Setembre

A poc a poc tornen els hàbits i les rutines de cada temporada

16.09.2017 | 09:20

Setembre. Inici de curs. Tornada a la feina. Horaris mínimament normals. Baixada de temperatures i primers bolets, diuen els que els han vist. Tornen els programes estrella de ràdio i televisió, amb les tertúlies matineres de digestió complicada, i les estrenes de sèries que a ens manllevaran hores de son. Època de caps de setmana d'esport de base (hoquei aquí, bàsquet allà, futbol ves a saber on) i de les últimes festes majors, preludis de la traca final de les Fires de Girona.

Setembre, primer símptoma que l'hivern s'apropa, com al Ponent de Joc de trons, la saga televisiva dels dracs de fantasia i de les batalles impossibles; el mes de reivindicar la pàtria i de pagar matrícules, moltes, i fer papers, massa: que si la quota inicial del menjador escolar, que si el «segell de conformitat» de l'entitat bancària de torn –no n'hi ha prou que te l'estampin una vegada, toca renovar-lo curs rere curs–, que si el pagament dels cursos de natació, que si les classes de música, que si les d'idiomes. Papers i més papers en plena era digital; menys mal que som moderns i estem preparats per als nous reptes. Setembre, la ruïna més absoluta; setembre, amb la tardor d' El Corte Inglés a tocar i amb l'amenaça del canvi d'armari al damunt dels nostres caps. Tornen els aparcaments en doble fila i les cues a l'oficina del banc i al metge. I els refredats i, qualsevol dia d'aquests, sense previ avís, els polls, els fotuts polls. I tanca el Magic Park de Platja d'Aro –sempre ens quedarà Lloret de Mar.

«Te'n recordes del 21 de setembre? / L'amor canviava els pensaments dels pretendents / perseguint els núvols ben lluny», cantaven fa anys i panys els Earth, Wind and Fire, que encara ens fan ballar. Setembre, mes de canvi d'estació, de verges i de balances (del zodíac), de Santa Maria dels Dolors, de la Nostra Senyora de la Mercè, de Santa Tecla; de caiguda de fulles dels arbres i de fugida d'ocells; de campanyes electorals estranyes i estridents, que es veu que mentre la vida continua d'aquí a quatre dies hi ha un referèndum que serà la pera, una fruita de tardor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema