El moment de voler fer símils i per referir-se a la grandesa d'Espanya, Pablo Casado, vicesecretari general de comunicació del PP, ha volgut seguir l'estela de metàfores marítimes iniciada pel president Mas: « España es un transatlántico», ha dit. Catalunya, naturalment, és una Zodiac, i, a més, punxada. Ara per ara, i pendent que les coses girin perquè el xoc ja el tenim en dansa, l'Estat s'assembla a aquell Titanic que, amb un iceberg a les envistes des de fa unes quantes llegües, continua navegant a tot drap, esperant que l'iceberg s'aparti, que es fongui o que sigui només un miratge. Serveixin de mostra les portades de l' ABC. Segons ells l'11 de setembre passat ens vam manifestar 800.000 persones menys que la Diada del 2014. Aquell any, a la portada afirmaven que, segons el Gobierno, ens havíem manifestat 520.000. El saldo resultant és surrealista: o bé creuen més en les dades que va donar la Generalitat aquell any (1.800.000) o bé dilluns passat vam anar a una manifestació singularíssima, formada per -280.000 persones, una cosa que no em sé imaginar. O sigui, una no-manifestació amb no-gent.

A dues setmanes del referèndum som en el terreny de les amenaces: el gobierno trucant a funcionaris municipals, amenaçant els que participin en les meses electorals, dient que tallarà la llum dels col·legis, amenaçant més de 700 alcaldes amb els tribunals, convocant els municipals de cada poble a retirar urnes, buscant paperetes a Galícia, xapant pàgines web...

L'avantatge de la Zodiac és que coneix molt bé el transatlàntic. Es tracta d'anar guanyant dies, sobretot ara que al senyor Juncker ja li ha passat la ciàtica i el govern d'EUA s'ha manifestat. Es tracta, sobretot, d'anar a votar.