Canvi climàtic accelerat

L' aparició de tres huracans al Carib i la destrucció d'illes ha fet veure que la intensitat de les catàstrofes climàtiques va en augment.

17.09.2017 | 09:27

L' aparició de tres huracans seguits al Carib i la destrucció de les illes de Saint Martin, Barbuda (no ha quedat ni un habitant), Anguilla, illes Verges i totes les petites illes Antilles, ha fet veure que la intensitat de les catàstrofes climàtiques va en augment. Fins i tot el ministre francès Nicolas Hulot ha arribat a dir que caldrà fer el debat sobre si les Antilles poden mantenir l'habitabilitat, arran de la força dels vents del darrer huracà Irma, que ha destrossat el 95% de l'illa Saint Martin. Amb vents de més de 250 km/h, l'huracà Irma ha destrossat tot el que tenia al davant i darrere seu ha aparegut un nou huracà anomenat Jose. Encara més lluny, en línia però a l'altre costat de l'Atlàntic, se n'ha format un altre que ha agafat una trajectòria semblant.

Per què es formen tants huracans en aquesta regió? A l'Àfrica occidental, davant Cap Verd es formen petites depressions, amb vents de 60 km/h que esdevindran huracans que travessaran l'Atlàntic. La petita depressió comença a desplaçar-se mentre es va intensificant. Quatre dies més tard la depressió es troba al mig de l'Atlàntic amb vents de 100 km/h. És quan arriba a les aigües del Carib, molt més calentes, que la depressió es transforma en un horrible huracà. Per cada grau d'augment de temperatura del mar s'evapora un 4% més d'aigua i el canvi climàtic ha augmentat la temperatura dels oceans entre 1 i 2 ºC. Això significa que els huracans creixen amb molta força i més ràpid que abans.

La zona de naixement dels huracans, davant de Guinea, Sierra Leone i Libèria es troba entre els paral·lels 5è i el 20è nord i normalment es produeixen huracans entre els mesos de juliol i octubre. És així perquè troben una humitat elevada (grans cumulonimbus), aigües calentes de 26º a 27ºC i una gran profunditat del mar amb 50 m. L'evaporació de l'aigua del mar és l'energia necessària que manté la fabulosa màquina de vapor que és un cicló. Aquesta màquina obeeix a les regles de la temperatura de l'aigua: com més calenta sigui l'aigua més activa serà i, quan toca terra, deixa de funcionar, sense carburant per mantenir-la. Però, a més de la temperatura, li falta l'ajuda del vent perquè els núvols girin en el sentit contrari al del rellotge. Això ho fa la força de Coriolis, la de rotació de la terra. Quan la terra gira provoca un moviment de l'aire cap a la dreta. Aquest vent és notable entre els paral·lels 5è i el 20è. El vent encén el funcionament de la depressió i així és com s'engega la màquina de vapor. Aquestes depressions poden circular cap a l'est, essent llavors quan arriben a les aigües calentes del Carib i tornar-se terrorífics huracans.

Al nostre territori sabem que el temps de les tempestes amb inundacions també es troben entre juliol i octubre. Al juliol es poden formar grans cumuluninbus amb molt aparell elèctric i pluges intenses, havent mesurat 300 l/m2 i hora a Setcases fa alguns anys. Però l'època de pluges és a finals de setembre i a principis d'octubre, fruit d'un mar calent i d'aire fred en alçada. Són les anomenades gotes fredes que ens porten pluja depenent de la posició de la depressió. Si es posa davant la costa catalana, enviant vents de llevant, humits del mar pot provocar una llevantada important. Però si aquests vents arriben a xocar contra la serra pirinenca, s'aixequen amunt, trobant més aire fred i provocant grans cumulonimbus que poden esdevenir catastròfics, com la llevantada del 40, amb pluges de 1.000 litres/m2 en 3 dies, o les del 72 i del 82.

L'altre efecte del canvi climàtic és el de la sequera. Si quan plou ho fa amb intensitat no desitjada, quan no plou també ho fa de forma acusada. I això significa un canvi notable de la flora i de la fauna, així com problemes greus de planificació d'aigua potable, amb reserves que queden petites, necessitant augmentar-les. Qui permetrà més pantans?

El que és més greu del canvi és la velocitat que porta, molt més elevada que les nostres reaccions i els nostres debats, havent de patir per catàstrofes i per no haver planificat adequadament.

El canvi climàtic ja no el canviarem, només el podem frenar i per això cal ser contundents prenent decisions, cosa que no fem. Un informe de l'ONG americana Union of Concerned Scientists (UCS) conclou que només 90 empreses són responsables del 42-50% de l'augment de temperatura mitja del món i del 26-32% de l'augment del nivell d'aigua dels mars observats des de 1880. Entre aquestes empreses Exxon, Chevron, Shell, BP i Total son responsables del 16% de l'augment de la temperatura i de l'11% de la pujada del nivell dels mars. Sabíem des de fa temps que les energies fòssils són la principal causa del canvi climàtic, però ara sabem també en quina mesura els productes de tal o qual empresa han fet apujar les temperatures i el nivell dels mars, diu Brenda Ekwurzel, autora principal de l'informe. Aquesta organització creu que aquestes companyies haurien de sufragar una part dels gegantescos costos lligats a l'impacte del canvi climàtic i a les inversions necessàries per l'escalfament que ve. Voleu dir que no podem actuar en conseqüència?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema