Amb l'ascens a Primera Divisió i l'entrada del Manchester City i Pere Guardiola com a màxims accionistes del club (un 88% del capital a mitges, que aviat es podria ampliar fins al 98%), el Girona FC ha obert una nova etapa en els seus 87 anys d'història. Una etapa inimaginable en una entitat que portava un llarg període d'inestabilitat malgrat els bons resultats esportius de les últimes temporades a Segona A. Des de la dècada dels vuitanta, havia viscut més a prop de l'abisme que de l'estabilitat. El gran canvi es va produir fa dos anys quan Josep Delgado va vendre una participació majoritària a un grup encapçalat per la societat francesa TVSEFutbol. Ja aleshores, el control i la direcció del club va anar a càrrec dels actuals propietaris. Pere Guardiola ja estava situat en el vèrtex del projecte. Després d'aquests dos anys de transició, el passat mes d'agost es va oficialitzar l'entrada efectiva dels nous accionistes en la propietat. I aquesta setmana Ferran Soriano i Pere Guardiola han explicat els principals trets del seu projecte que, a banda d'intentar consolidar l'equip a Primera, passen per aconseguir la concessió de l'Estadi de Montilivi per ampliar-lo en un futur fins als 25.000 o 30.000 espectadors (d'alguna manera, com va fer el Vila-real), disposar d'una ciutat esportiva amb sis o vuit camps i realitzar properament una ampliació de capital. El resum són aquestes paraules de Ferran Soriano, director general del Manchester City: «Som inversors a llarg termini. Potser patim per no baixar a Segona, però no descansarem per complir els objectius. Tenim determinació, paciència i recursos per fer-ho i ho hem demostrat».

Un dels debats oberts, sobretot en xarxes socials i webs, és si el Girona ha perdut identitat amb aquesta nova propietat. En absolut. En qualsevol cas, ni més ni menys que altres mercantils gironines. La primera empresa de les nostres comarques, Miquel Alimentació, va ser adquirida per uns socis xinesos fa dos anys. El capital és global. En el cas del Girona FC, que mai havia jugat a Primera Divisió, difícilment hauria pogut arribar a la situació actual sense haver entrat a formar part d'una multinacional. El futbol s'ha transformat com mai els últims deu anys. Els pressupostos s'han multiplicat i les propietats ja no són locals. Només hi ha dues opcions: pujar al tren del present i el futur o quedar-se ancorat en el romanticisme del passat. Cert que el futbol té uns components passionals i emotius que el diferencien de les societats mercantils de la resta de sectors empresarials, però els actuals propietaris del Girona FC, a més d'inversors, són gent de futbol i segur que això ho han tingut en compte i ho tindran en compte.