OPINIÓ

Terricabras i la llibertat d'expressió

L'eurodiputat ho va exposar en una jornada celebrada la setmana passada a Brussel·les

17.09.2017 | 09:27

L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras està preocupat per la llibertat d'expressió. Jo també. Ho va exposar en una jornada organitzada la setmana passada a Brussel·les amb diferents experts, recollida per Laura Fanals en aquest diari.

A Terricabras el preocupa que la llibertat d'expressió estigui perseguida a Espanya (exclosa Catalunya). A mi em preocupa tant a Espanya com a Catalunya que, de fet, és on escric i treballo. Coincidim amb el retrocés que ha suposat la «llei mordassa», però, per experiència personal, també sé que, fins avui, la jurisprudència espanyola, tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Suprem, concedeix un marge molt ampli a la llibertat d'expressió. Em sorprèn que un eurodiputat d'un partit exclusivament català es preocupi més per la llibertat d'expressió d'Espanya, país del qual ens diuen que les seves lleis ja no ens afecten, que no pas per la de Catalunya. Ni tan sols he vist una declaració seva defensant el director d' El Periódico, Enric Hernández, després que un conseller i el major dels Mossos l'intimidessin en públic per haver publicat una informació veraç i contrastada.

S'ha pronunciat abans el president del Parlament Europeu, l'italià Tajani, que ell, eurodiputat català. «Atacs deslleials», els ha definit Tajani. Hi ha fórmules molt més sibil·lines de controlar la informació que no pas les maldestres i autoritàries lleis mordasses del PP o la recent suspensió d'un acte sobre l'1-O a Madrid. Ho va explicar Noam Chomsky en el ja llunyà any 1992, a Girona ,en la Càtedra Ferrater i Mora, convidat pel mateix Terricabras: «Els governs més democràtics, com el mateix dels Estats Units, controlen la informació per mantenir els ciutadans en un estat passiu i apàtic (?) Si es vol fer algun tipus de control s'ha de controlar abans l'opinió».

Chomsky concretava més: «El control de la informació es fa d'una manera molt sofisticada: se'ns ignora, de manera que la gent ni tan sols sap que no sap (...) La televisió ajuda moltíssim a l'aïllament de la gent, perquè cada individu està sol davant l'aparell». ¿S'ha preguntat mai Terricabras per què els governs, el català entre ells, el primer que fan quan accedeixen al poder és controlar els mitjans de comunicació públics? TV3 n'és exemple clarificador.

Per alguna cosa Jordi Pujol es va quedar el control directe de la televisió catalana quan es va crear. I no em consta que Terricabras ho hagi portat a Brussel·les, ni tan sols que hagi censurat l'ús partidista que fa la Generalitat dels mitjans de comunicació públics catalans. Sempre és més fàcil veure la palla en l'ull de l'altre que la biga en el propi. ¿No ha tingut mai curiositat per analitzar el sistema arbitrari de subvencions i publicitat que aplica la Generalitat des de fa dècades per premiar fidelitats i castigar la independència informativa?

Aquesta és una de les fórmules sofisticades a les quals feia referència Chomsky: controlar la informació i, per tant, limitar la llibertat d'expressió. No calen lleis per fer-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema