Aquest refrany àrab descriu metafòricament com s'escampen falses murmuracions per estigmatitzar una persona o un col·lectiu, per aniquilar-los (també metafòricament) quan ens fan nosa les seves raons.

Ara ho estem vivint i patint intensament, en la confrontació política entre el Govern central i la Generalitat, a l'entorn de l'anunciat referèndum pel pròxim 1 d'octubre, on s'enfronten els conceptes de legalitat versus legitimitat. Malauradament, no és una controvèrsia a l'entorn d'un diàleg, sinó qui detenta el poder legal està tractant de delinqüent a qui només pretén defensar el que considera legítim i la conseqüència és la sanció administrativa, pecuniària o penal. O sigui, tornant a la metàfora, «mort el gos, morta la ràbia». Aquesta mentalitat de destruir el contrincant, promoguda pel costat que sigui, fa evident la dita gandiana «Ull per ull i tots acabarem cecs» o també «La violència és la por als ideals dels altres».

De fet la controvèrsia «legalitat vs legitimitat», ja ve d'antic. A l'Evangeli posen Jesús permanentment a prova entre el «rigor de la llei» (legalitat) i «el significat» de la llei (legitimitat). Si la llei és per a l'home o l'home per a la llei. Per aquesta raó, se'm fa estrany que des de les trones eclesiàstiques i els fòrums cristians, no s'ajudi, a tothom que ho vulgui escoltar, a discernir sobre la posició a prendre davant la qüestió social i política més transcendent per al futur del país, des de la transició espanyola.

Més si es té en compte que els bisbes catalans ja varen fer una important reflexió en el seu document «Arrels Cristianes de Catalunya», ratificat pel «Concili Tarraconense» i un document més recent, «Al servei del nostre poble». Moltes de les coses que s'hi diuen poden ajudar a la reflexió serena i ben fonamentada en els drets humans i per extensió dels pobles.

Però no només els bisbes catalans han parlat dels drets del seu poble, també els bascos i molts altres n'han parlat, però això sí, sempre basant-se en els principis que el magisteri ha formulat a través de la Doctrina Social de l'Església.

Temes com el concepte de poble, nació i estat, subsidiarietat i solidaritat, els nacionalismes i els seus perills, constatar que tots som nacionalistes, que la nació agombola els nostres sentiments i raó de pertinença, que l'estat forma part de la raó i capacitat de compaginar interessos, que necessàriament no ha de coincidir nació i estat, que un estat pot integrar diferents nacions,que els pobles i nacions tenen dret a decidir el seu futur i el d'autodeterminació, si s'escau, que aquest principi en una comunitat heterogènia implica dificultats pràctiques que les ha de dirimir la pròpia comunitat del territori implicat. En tots aquests temes, hi ha textos del magisteri eclesial, fonamentats en els drets humans, que ens poden ajudar a discernir conjuntament i amb sensatesa quina actitud i praxi podem considerar cristiana i quina s'allunya dels valors evangèlics.

El toc d'atenció bàsic en tots aquests textos eclesials que els dona dimensió religiosa és el reconeixement de l'altre, l'altra persona, l'altra cultura, l'altra ètnia, l'altre poble, l'altra nacionalitat. Si no reconeixes no simpatitzes, ni tampoc saps empatitzar, ni comunicar-te assertivament amb l'altre, vol dir que no hi ha estimació vers l'altre i sense estimació, hom no es pot definir com a cristià.

Material per aquestes reflexions i per moltes altres de temàtica social, personalment les he trobades en un autor, gens sospitós de catalanista, de nom Luis González-Carvajal Santabárbara, professor de la Facultat de Teologia de la Universitat Pontifica de Comillas i director del Departament de Teologia Moral, en el seu llibre En defensa de los humillados y ofendidos. Los derechos humanos ante la fe cristiana (Sal Terrae) (Capítol 10: La conciencia cristiana y los nacionalismos)

Fora bo que bisbes, clergues, religiosos/es, laics i laiques, posin la llum de les reflexions socials cristianes sobre la taula i les pregonin, que no les amaguin, ni s'amaguin perquè el mandat evangèlic és ser i fer llum sempre, però especialment en temps de foscor. Ara és temps.