El referèndum ha estat convocat a l´empara d´una llei catalana que proclama la sobirania del Parlament com a representant de la sobirania nacional de Catalunya; per tant, segons el mateix text, cap altre poder no està legitimat per impedir-lo. Al seu torn, el Govern espanyol ha fet que el TC suspengués la convocatòria a l´empara d´un marc legal espanyol, el qual nega la vigència de cap altra sobirania nacional diferent de l´espanyola, que considera indivisible, i, per tant, nega la sobirania del poble català i la del seu Parlament, a la qual s´acull el referèndum.

Amb la seva llei per davant, el Govern de Catalunya ha anat fent passes cap a la celebració de les votacions. Se suposa que en algun lloc hi ha les urnes i les paperetes, o els mitjans per fabricar-les i distribuir-les en poques hores. Ha instat els alcaldes a cedir locals, i en disposa de propis allà on no ho facin. Ha sortejat els membres de les meses i ha enviat les notificacions. Ha fet anuncis per fomentar la participació, i els seus president i vicepresident han participat en un gran acte d´inici de campanya. Mentrestant, l´Estat, a través del govern, la fiscalia i el TC, va responent a aquests preparatius. Investiga on es poden amagar urnes i paperetes, cita a declarar els alcaldes que cedeixen locals, insta secretaris i interventors a vigilar-los, es querella contra Govern, parlamentaris i altres autoritats, instaura el control previ de les despeses de la Generalitat, tanca pàgines web, i avisa que arribarà fins on calgui però que «aquest referèndum no es farà». Moltes actuacions haurien d´acabar davant d´un jutge, però difícilment abans de l´1 d´octubre.

Experts, comentaristes i tertulians amb posicions definides a favor o en contra demostren cada dia que es pot argumentar eternament en la pròpia direcció sense deixar-se influir ni un àtom per les opinions dels contraris.

Quan dues parts en conflicte parteixen de conceptes bàsics irreconciliables i apel·len a legalitats i jurisdiccions diferents i incompatibles, l´enfrontament es redueix a una qüestió de qui és més fort per doblegar l´altre. En aquest enfrontament, cap de les dues parts no ha posat en joc totes les seves armes i tots els seus efectius. Totes dues temen la factura posterior si es passen de frenada. La contundència s´aplica amb el fre mig posat, però la contenció no portarà en cap cas a cedir la victòria a l´altra part. Vèncer sense deixar-hi tot el pèl: aquest és l´objectiu, i el debat jurídic és instrumental.