De ben segur que molts independentistes viuen aquests dies emocions continuades en veure la manifestació de l´Onze de Setembre o els primers mítings de la campanya de l´1-O, però una gran part de la població es troba en un estat de desorientació total. El joc dels despropòsits ja no pot ser més evident i a la vegada més decebedor per a tots aquells que apostaven pel diàleg i per una sortida consensuada a l´atzucac que avui viu Catalunya.

El darrer episodi viscut al Parlament de Catalunya on una majoria d´una setantena de diputats va tirar pel dret i aplicà el corró per tal de dinamitar l´Estatut i la Constitució davant els escons buits de l´oposició va ser vergo­nyós. L´espectacle fou típic d´una república bananera, sense el més mínim sentit democràtic.

Però ves per on que la resposta de Madrid encara ha estat més patètica. L´arribada de la Guàrdia Civil a impremtes, tot requisant cartells, la prohibició de pàgines web o la imputació de set-cents alcaldes palesa la manca de sensibilitat de l´Estat envers Catalunya.

Continua el govern del PP sense tenir ni idea d´allò que passa a casa nostra. I no és estrany, atès que el president Rajoy només viatja a Barcelona per tancar-se en un hotel amb un centenar de militants populars que viuen totalment al marge d´allò que succeeix als carrers i places de Catalunya.

Puigdemont i Junqueras han tirat pel dret. I la resposta del govern central només es basa en amenaces, sota la síndrome de la por. I això no porta enlloc. Són moltes les persones que ignoren què passarà l´1-O, però de moment només ens envaeixen notícies contradictòries.

La Generalitat amenaça amb multes per als ciutadans que es neguin a anar a les taules i des de Madrid la fiscalia adverteix que formar part d´una mesa electoral és un delicte. En què quedem? ¿Quina culpa tenim els ciutadans d´aquest merder al qual ens han portat uns polítics mediocres, incapaços de trobar sortides raonables als conflictes polítics?

Encara que no ho sembli, estem vivint una campanya electoral en què només apareixen els defensors del Sí. Enlloc es veu cap acte o cap cartell que defensi el No. Això pot ser un referèndum amb uns mínims de garanties democràtiques? No hi ha ningú en aquest país capaç d´establir un diàleg en què com a mínim no hi hagi ni vencedors ni vençuts?

Veurem què passa els propers dies. Jo no soc gaire optimista. Però penso que encara som a temps a restablir un mínim de seny. De ben segur haurien de canviar els protagonistes, però hom té la impressió que uns i altres estan protagonitzant un ridícul espantós.

Difícilment el referèndum podrà ser vehiculant, si no hi ha garanties en les votacions. Els voluntaris del Sí controlaran unes urnes on de moment els partidaris del No seran absents. En aquestes condicions, ¿Catalunya podrà proclamar la independència? No sembla que un projecte polític es pugui aconseguir amb un cinquanta per cent de la població sense veu ni vot. Podrem fer una gran festa, grans manifestacions i molta cridòria, però vivim un espectacle molt allunyat d´allò que realment hauria de ser la política. No s´hi val a jugar amb els sentiments de la gent i amb la bona fe. El Rei ha rebut còpia de la carta enviada des de Catalunya a Rajoy. Possiblement hauria d´encetar alguna iniciativa, atès que el carreró no sembla tenir una sortida possible.