Avís als lectors: malgrat el títol, aquí no parlem del que va passar fa uns dies al Parlament de Catalunya. No només el conflicte entre Catalunya i Espanya proporciona matèria primera per a efemèrides memorables i instants decisius. El dia 31 d´agost passat també va ser una data important per a centenars de milers de persones. Val la pena aturar-se un moment per analitzar què va passar en aquella data. Resulta que l´esmentat dia 46.779 persones del conjunt de l´Estat espanyol van ser donades d´alta a la seguretat social, és a dir, van signar un contracte de treball, mentre que 313.141 persones es van donar de baixa en la mateixa data, o sigui que van perdre el contracte de treball que tenien. Fetes les sumes i restes corresponents, resulta que en un sol dia 266.362 persones van deixar d´estar afiliades a la seguretat social per la senzilla raó que, el dia 31 d´agost, el seu contracte de treball va finalitzar i es van quedar sense feina. Allò que fa especial la data és que mai a la història coneguda i estadísticament enregistrada s´havia produït una pèrdua de llocs de treball tan important i nombrosa en només vint-i-quatre hores.

Això fa que, a partir d´ara, a l´hora d´establir els paràmetres de qualitat que caracteritzen el mercat de treball que tenim, no només haurem de parlar de treball precari, temporal i mal pagat. Ara també podem dir que el treball és una matèria volàtil, és a dir, que té tendència a evaporar-se ràpidament com a conseqüència del model productiu que caracteritza l´economia. Altres dades confirmen aquesta volatilitat de l´ocupació: abans de la crisi se signaven cada any tres contractes temporals de mitjana per persona. Amb la crisi, i sobretot a partir de la reforma laboral, ha crescut el 50% fins a 4,6% el nombre de contractes temporals que firma cada any una persona amb contracte.

Aquestes són les pitjors dades d´ocupació d´un mes d´agost des de l´any 2008. Es destrueix més feina que mai com a conseqüència de la finalització de la temporada estival i es crea més atur. Malgrat el triomfalisme del govern, l´ocupació no millora ni en qualitat ni en quantitat. Paradoxalment, aquests dies també hem sabut que el nombre de ciutadans de l´Estat espanyol que declaren un patrimoni net superior als 30 milions d´euros no ha parat de créixer i duplica el que hi havia l´any 2007. Concretament, segons les dades extretes de l´impost sobre el patrimoni que ha publicat el ministeri d´Hisenda, fins a 549 contribuents, la majoria amb residència a Catalunya i a Madrid, van declarar posseir més de 30 milions d´euros l´any 2015. Són el 55% més que fa quatre anys i 2,3 vegades més que fa una dècada, abans que esclatés la crisi.

Amb aquestes dues dades n´hi ha prou per fer una radiografia ràpida i aclaridora de la conjuntura laboral del país, conseqüència d´unes polítiques que aposten per millorar la rendibilitat empresarial a costa de reduir salaris i drets laborals i donar cobertura legal a les pràctiques més precàries. Al nord i al sud de l´Ebre, continuem encadenats a un model productiu basat en serveis de baix valor afegit, que ens condemna a una ocupació de poca qualitat, amb salaris baixos i fortes fluctuacions estacionals.