No hi fa mal temps i tothom hi viu tranquil·lament. És una època accelerada, cada dia passen un munt de coses, algunes segueixen la lògica domèstica i altres són, primer, curioses i després, inquietants. El periodista Macos Lamelas d´El Confidencial ha publicat un article sorprenent. S´ha de llegir perquè aporta una mirada geopolítica i nova a tot el que està passant. Estira el fil dels tuïts de Julian Assange, editor en cap de WikiLeaks, que van a favor del Procés català. El periodista desenvolupa una tesi interessant: els russos, la seva política exterior fa temps que vol intervenir en el contenciós Estat Espanyol-Catalunya. Addueix que Vladimir Putin, que no és indenpendentista -ha envaït Crimea. Els fets consumats manen. Vol fer trontollar Europa. Empeny qualsevol circumstància que li serveixi per anar a la contra. De moment no se li coneixen vincles afectius amb Catalunya. A partir d´aquest paràmetre entrem en una trama espectacular, en la qual, hi participen congressistes nord-americans i reunions amb el president Puigdemont. La teranyina és complicada. Costa de seguir, com va ser complicat seguir les trames i les pel·lícules de la Guerra Freda. És veu que Assange juga a favor de la República Catalana perquè és una mena de cavall de Troia a Occident que vol sembrar el caos en l´Europa governada per Angela Merkel -tant aviat va a favor de Marie le Pen com d´una possible república. Això, situa a Catalunya al debat de les xarxes. Mai ningú no sabrà el què és bo o dolent en les xarxes. Qualsevol relat lògic no implica que sigui verdader, però i sí sí? De l´article de Lamelas es desprenen coses diverses. Una, clara i antiga, que remet a que els republicans catalans -els espanyols estan missing- obeeixen ordres de Rússia, abans eren comunistes i bolxevics. Això comporta que es pot explicar el Procés sense que hagi estat per amagar problemes de corrupció de partits catalans. Gràcies als diners del Moscou lliberal, Catalunya s´ha venut a una banda internacional que vol destruir la unitat d´Espanya -com ho volia fer el 1936. Tot és barreja. També, implica, la vetusta idea que, els catalans, per nosaltres mateixos, mai no serem res, que, històricament, i abans de fracassar, depenem de poders superiors. Ara, és el de l´Estat Espanyol o dels russos. Haurem de triar: o espanyols o russos. Els bons, fa temps que són els polítics espanyols -mare pàtria que aixopluga i empara als súbdits. L´article està ben explicat i mostra com, des que hi ha historiadors seriosos, res no passa per casualitat. Potser un dia, d´aquí a uns anys, algú desentrellarà, la connexió Putin, Assange i Puigdemont; amb polítics nord-americans pel mig; alguns secundaris de luxe. Sembla que, mentre la Generalitat fa mans i mànigues per exportar el Procés internacionalment, al mateix temps, no s´ha deixat seduir pels cants de sirena de Putin. Ai las! De cop al bot, els catalans estem al centre de l´huracà. En res de tot això, d´entrada, no s´hi veu massa sentit. D´acord, però, i sisí?