No és això Sr Francesc Esteve no es això

Diu el Sr. Esteva que l´acció de govern dels independentistes només està recolzada pel 48% dels catalans. És possible, però és igual, o més cert, que més del 80% dels catalans -independentistes i no independentistes- hem demanat per activa, per passiva i per perifràstica que volem votar en un referèndum pactat, vinculant i amb totes les garanties. Si això no s´aconsegueix, no és precisament per culpa dels polítics independentistes. Quant a les manifestacions dels diferents governs europeus, fins ara, han estat totes ambigües utilitzant la clàssica i diplomàtica expressió que: «és un afer intern espanyol que han de resoldre ells sols». No obstant això, sí que hi ha un estament que s´ha manifestat de manera clara i taxativa. Em refereixo a la premsa internacional, doncs els principals mitjans, els més prestigiosos que són els que creen opinió a nivell mundial -com els nord-americans New York Times i el Wasington Post, l´escocès l´Irish Times, l´anglès The Times, l´alemany Suddeutsche Zaitiun, l´òrgan de la Fundació Konrad Adenauer i, fa poc s´hi han afegit l´anglès Financial Times, el francès Le Figaro i la revista alemanya Der Spiegel. Tots aquests mitjans han coincidit en els seus respectius editorials i en les cròniques dels seus corresponsals que el govern que presideix Mariano Rajoy, si vol solucionar «el problema català», no té altra solució que asseure´s a negociar un referèndum pactat i vinculant amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

També opina el senyor Esteva que el Govern català actua fora de la legalitat i pregunta què creiem que farien els governs d´Alemanya o França si el govern d´un Land alemany o un departament francès decidís fer el que fa el Govern de Catalunya? Miri, Sr. Esteva. Jo no sé el que faria el govern francès, que és el mes jacobí del món, però sí sé, sense cap mena de dubte, que si a Frau Merkel més del 80% dels ciutadans bàvars, o de qualsevol altre Land, li demanessin celebrar un referèndum d´autodeterminació, faria el mateix que va fer el premier anglès David Cameron amb les demandes dels escocesos. Però, el problema rau en que ni el senyor Rajoy és la cancellera alemanya o el premier anglès, ni la democràcia espanyola te l´excel·lència de l´anglesa o de l´alemanya.

I finalment el Sr. Esteva pregunta si algú creu que saltant-se les regles establertes es pot construir alguna cosa amb sentit? Doncs miri, senyor, si l´any 1955 la senyora d´origen afroamericà Rosa Louise Parks d´Alabama (USA) no s´hagués negat a obeir una llei injusta, totalment legal, com era que les persones de raça negra havien de cedir el seients en els autobusos a ciutadans de raça blanca, encara les persones de raça negra serien discriminades als transports públics de Nord-Amèrica. Si el Mahatma Gandhi no hagués desobeït pacíficament les lleis, en aquell moment vigents, de l´Imperi Britànic, encara avui l´Índia seria una colònia de Sa Graciosa Majestat Britànica. Si Nelson Mandela no s´hagués revelat contra una llei, igualment legal però també injusta, a Sudàfrica, encara estaria en vigor l´apartheid. Són molts els exemples que ens demostren que al llarg de la història, quan una llei, per legal que sigui, si és manifestament injusta, como ho és la que, contravenint un munt de tractats subscrits pel govern del Regne d´Espanya, no permet que els catalans puguem exercir lliurament el dret a l´autodeterminació. Només hi ha un manera per acabar amb tanta injustícia: la desobediència pacífica a tal llei. Malgrat que els herois que he esmentat acabaren empresonats, com podria succeir-li molt properament a més d´un polític independentista català. Però si a tots aquells polítics d´arreu del món el sacrifici els va valdre la pena, també els valdrà als nostres. No li càpiga cap dubte, senyor Esteva.