El gran desafiament està en marxa i, si no es produeix un miracle, l´1-O veurà l´esclat del conflicte Catalunya-Espanya amb conseqüències difícils de preveure. Serà capaç el govern de l´Estat d´impedir que es posin urnes? Capaç d´impedir que es voti? Difícil ho té. No pot prendre mesures massa contundents per no alimentar el victimisme català, però amb mesures tèbies dificilment en tindrà prou. I si Rajoy no aconsegueix impedir el referèndum perdrà tota autoritat. A Catalunya se´l rifaran i a la resta d´Espanya se´l menjaran viu.
És evident que si finalment hi ha votacions la victòria del «sí» està garantida, perquè els del «sí» aniran tots a votar mentre que la majoria de la gent del «no» es quedarà a casa i es posaran molt dignes dient que no volen participar en quelcom il·legal. És amb el que compten els separatistes, és la seva gran jugada. En un referèndum legal el «no» tindria moltes opcions.
Però el «no» no és gens militant i no té visibilitat. Al «no» li manca un relat i una estratègia.
No n´hi ha prou de posar-se dignes i defensar la legalitat. Cal organitzar-se, no quedar-se a casa remugant, i explicar que la independència no suposa una Catalunya millor.
L´independentisme català ha passat de ser una aspiració a ser una religió amb els seus dogmes de fe. No li importa la llei ni escolta arguments. Però està organitzat, té un relat i el suport de les institucions catalanes. Unes institucions que haurien de ser neutrals però que han optat per representar només la meitat separatista del poble català. A la resta que els bombin. No tenen ni fòrums per defensar les seves idees ni espais de publicitat, ni debats seriosos on defensar la seva posició. I això no és democràtic. I li treu legitimitat al referèndum. A banda de ser il·legal, que ho és, diguin el que diguin els separatistes. Perquè el que és il·legal no és posar unes urnes sinó la pregunta posada a referèndum. No és el mitjà, és l´objectiu.
Tot ho basen en la mística de la voluntat del poble, del dret a decidir. Però és que el dret a decidir ja el tenim. De fet, hi ha anys que ens convoquen a les urnes dues i tres vegades. El que passa és que cap dret és il·limitat. I la llei és un límit.
D´altra banda, cal dir que el poble hauria de votar ben informat i havent pogut contrastar els arguments de les dues bandes, no excitat per emocions i consignes. I cal dir que el poble es pot equivocar quan vota i decideix.
Només cal recordar que Hitler i Trump varen ser triats democràticament. És el perill evident de votar enganyats per la propaganda i condicionat per fòbies induïdes. És estrany com els partits independentistes que combaten la islamofòbia fomenten la hispanofòbia i la PP-fòbia fins a nivells irracionals. Hi ha quelcom molt perillós en deixar-se portar per aquests sentiments. Però l´independentiste, fanatitzat i excitat, no ho percep.
Més enllà de la il·legalitat manifesta del referèndum que es vol perpetrar, tot el procés per la independència està viciat per un munt d´enganys al poble català. El somriure de la Diada i el seu aire festiu amaga una preocupant fanatització que gira entorn de l´odi a tot el que és espanyol, fomentat irresponsablement per les nostres classes dirigents.
I en aquestes circumstàncies és impossible fer una consulta serena i com cal sobre quelcom tan important i tan complex com és la independència de Catalunya.
