Cartes

i Espanya

Josep Baella Isanta GIRONA

La matemàtica de la història és una obra en nou volums d´Alexandre Deulofeu (1903-1978), en la que prediu amb gran precisió els grans esdeveniments futurs de la història. Deulofeu estudia els cicles d´imperis seguint el mandat del procés biològic.

Els imperis, com les cultures, van ser perfectament perfilats, dibuixats, diagramats per Deulofeu. Va establir per a tots, els antics que mataven amb llances i els contemporanis que massacren amb bombes atòmiques, la mateixa durada: 550 anys de mitjana.

Als anys 40 Deulofeu realitza la seva obra, i als anys 60 el Pentàgon s´interessa per ella. Vaticina, entre altres, l´enfonsament de la Unió Soviètica i la caiguda del mur de Berlín, que seria al final del segle XX. També apunta a la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d´Egipte i l´Índia, la pèrdua de les colònies franceses i la derrota de Hitler en la II Guerra Mundial.

Quant a l´imperi espanyol, ens diu Deulofeu que comença l´any 1479. Si a aquesta data hi afegim cinc segles i mig, que es la durada de vida de tots els imperis, ens n´anem a l´any 2029, Això passarà a Espanya als voltants de l´any 2029. Catalans, bascos, gallecs, aragonesos, etc. Tots aquells que ho desitgin podran assolir la seva llibertat. Catalunya ja està en aquest camí de no retorn. Sota l´ègida alemanya s´aixecarà la nova Europa.

Defensa del dret

a decidir des

del Canadà

Josep Lluís Pérez de Arce Toronto, Ontario Canadà.

He llegit amb deteniment l´escrit publicat al seu diari en la secció de «Cartes», un petit escrit titulat «Castellà oficial? No ens cal la Independència» pel senyor Vicenç Mengual Casells. Doncs bé, no hi estic pas d´acord. Com a resident registrat a l´estranger que soc (farà 51 anys que vaig sortir d´Espanya i 42 anys que visc a Toronto, Canadà) vaig rebre del Departament d´Afers Exteriors del Govern de la Generalitat la documentació i la papereta del vot. Després d´omplir el formulari vaig considerar la resposta a la pregunta: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?». La meva resposta va ser posar una X a la casella col·locada al costat del «Sí». Per què? No dubto que el Sr. Mengual molt probablement votarà «No» i, crec, amb les seves raons; això no vol dir que les comparteixo. Soc de pares castellans i republicans, ells em varen dir que passi el que passi sempre haig de respectar les lleis emanades del poble. En altres paraules, ells mai varen reconèixer les lleis franquistes ni cap llei que no hagi vingut directament del poble. Aquest ha sigut el meu dilema. Com és possible que un govern minoritari, com tenim en aquest moments a Madrid, està negant a tot un poble el dret a decidir? Que no em diguin que la Constitució ho prohibeix quan ells mateixos estan violant les lleis constitucionals? Sempre he dit que si vols conèixer el teu país, has de sortir fora.

El govern central de Madrid ha tingut moltes oportunitats d´haver solucionat el conflicte Catalunya-Espanya; si en la primera proposta de Referèndum fet l´any 2014 el Govern Espanyol hagués fet una oferta a la Generalitat i hagués inclòs en l´oferta un pacte fiscal, avui no estaríem en aquesta situació. No vull parlar del que va passar en el 2010 ni en el 2012 perquè és prou conegut. El que sí em preocupa és el que passarà si el «No» guanya. La repressió que va sofrir Catalunya amb el Decret de Nova Planta serà poc comparant-lo amb el que pot fer l´actual govern espanyol. Soc partidari que Catalunya tingui en els seus estatuts, com a llengua oficial, la llengua catalana. La cooficial d´una llengua en el nostre cas és irrellevant. Canadà te dues llengües oficials (jo en parlo 5); Bèlgica, amb seguretat tres; etc.

Finalment, parlo del dret a decidir. Jo recomano que tothom vagi a votar. Si tu no votes, altres, amb el seu vot, ho faran per tu.

Un atemptat...

al sentit comú

José Morales Martín Palafrugell

A mesura que passen els dies i es coneixen detalls dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils, puja el grau de perplexitat pública sobre el desenvolupament de les investigacions, dutes a terme en exclusiva per la política autonòmica catalana, al marge de tota relació amb els cossos especialitzats en la lluita contra el terrorisme.

És obvi que els crims comesos a Catalunya depassen àmpliament l´àmbit regional i fins i tot el nacional, perquè tot delicte d´aquesta naturalesa afecta tota la comunitat internacional que es mou a partir d´una cooperació indispensable per a l´èxit de les investigacions. No resulta intranscendent, per altres, recordar que el gihadisme és un fenomen global que no coneix fronteres i que, precisament per això, l´arma més eficaç per combatre-ho és la coordinació dels centres d´intel·ligència de tot el món.

La situació en què ens trobem en aquests moments a Catalunya no ajuda a la resolució del problema, seria un fracàs total que es repetís una cosa semblant, no només en els pròxims dies sinó en els propers mesos.