Cartes

22.09.2017 | 01:26

La Guàrdia Civil i la propaganda comunista
lluís buscató i somoza girona
Un parell de cops vaig sentir al meu enyorat avi Jaume fer servir la frase «propaganda comunista» quan volia cridar l´atenció sobre un fet absolutament fals que hom volia fer passar per bo a base d´esbombar-lo a cops de tabals i trompetes (entengui´s premsa i d´altres mitjans). Suposo que això li venia de la darrera guerra civil, que el va agafar a la zona republicana.
No obstant això, fins dimarts passat no vaig ser conscient de tota la malícia que contenia aquesta frase. Concretament, en venir a treballar, la meva oficina es troba ubicada a l´edifici d´Aigües de Girona tot i que en una altra empresa, m´he troba diversos periodistes al carrer, com si esperessin alguna cosa. Una mitja hora després l´escala s´ha omplert de guàrdies civils malcarats vestits com marines. En un principi, en pensar que es tractava d´una amenaça de bomba ens hem espantat, però en no dir-nos ni ase ni bèstia hem continuat treballant. Això sí, ben intranquils. Posteriorment, a la vista de l´escassa, per no dir nul·la activitat que aquests desenvolupaven hem desterrat definitivament aquesta primera idea. De fet, es limitaven a ser visibles a l´entrada de l´edifici i al carrer perquè els periodistes els fessin fotografies. Un cop acomplerta aquesta «heroica missió» s´alternaven per entrar a descansar dins, on es relaxaven mirant distretament el mòbil o xerrant entre ells. En definitiva, no seré jo qui negui la necessitat de perseguir la corrupció, més en un país (Espanya) on el partit governant, el PP, destaca en aquesta mena d´accions, però això que avui he vist no era cap actuació contra aquesta xacra. Simplement, ha estat una mala opereta orquestrada per atemorir a aquells que s´atreveixin a reivindicar-se com a ciutadans i que pretenen deixar de ser simples súbdits. Vergonyós tot plegat.


A cadascú
el que és seu
Francesc A. Picas LA JONQUERA
El passat onze de setembre, un milió de catalans manifestaren públicament que aspiraven a una Catalunya independent.
El president de la Generalitat, recollint la veu del poble català, ha convocat un referèndum per al dia 1 d´octubre. Els catalans podrem votar si acceptem que Catalunya continuï governada sota la tutela i control del govern de Madrid o si desitgem una Catalunya independent.
El Govern de Madrid s´hi ha ficat pel mig. Vol prohibir el referèndum, basant-se en unes lleis vetustes, i amenaça els organitzadors amb penalitats.
Quelcom inconcebible. Els catalans mai no ens ficaríem amb els ciutadans de Madrid si volguessin transformar la seva governació en un referèndum.
Per al Tribunal Constitucional, la voluntat manifestada per un milió de catalans, hauria de tenir més força legal que unes lleis qüestionables de la Constitució.
Invitem el govern de Madrid i la Comunitat Europea a enviar uns inspectors a l´escrutini del referèndum del 1 d´octubre, per acreditar el resultat i acceptar-lo de forma legal.
Una Catalunya independent, no contradiu una Espanya unida. A cadascú el que és seu o, com diu un assenyat adagi castellà, «Cada palo que aguante su vela».


La màgica palabra «diplomàcia»
joaquin durall Banyoles
La principal virtut del polític és la «diplomàcia», aquesta capacitat d´arreglar problemes amb només paraules. Per això no hi ha com Manuel Valls, per desgràcia a França en lloc de a Catalunya, i no com el murri i busca-raons Rufián d´ERC, que va dir (alguna cosa així com tirar-se un pet) en ple Senat a Rajoy: «Tregui les seves brutes mans de Catalunya» per només defensar la Constitució, com és la seva obligació. Per això el problema del «Volem votar» se solucionaria deixant votar d´una vegada (ja que els catalans ens obsessionem amb el tema), però votar virtualment, sense aplicació pràctica. S´hauria satisfet a tothom, que, per fi, hauria votat; no s´hauria vulnerat la Constitució, hauria estat bo per al progrés, i, resultat que No, amb plena seguretat. Tots els conflictes resolts a l´estil Valls, en lloc de a l´estil Rufián: bramant desencaixats pels carrers contra els pobres Mossos i els verds guàrdies civils.
Si hagués sortit que Sí (que no ho anticipen les estadístiques) ja n´hauríem parlat, com estem parlant ara. El mateix i sense conflictes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema