Les comarques pirinenques mantenen una activitat editorial remarcable. El percentatge de les edicions que corresponen a la muntanya catalana és superior a la seva població i ja fa unes quantes dècades que el Pirineu ha esdevingut el tema, i el teló de fons, d'una nova narrativa que desborda els límits territorials i irradia per tot el territori la seva influència.

Així els vells escriptors costumistes dels primers anys del segle XX, de textos deliciosos i segurament irrepetibles ( Rafael Gay de Montellà, Jaume Massó i Torrents), la gran tradició de llibres d'excursionisme (de Cèsar August Torras a Josep M. Guilera), han cedit el seu lloc a novel·listes de primera i amb projecció internacional, de Jaume Cabré a Maria Barbal o Albert Villaró, al costat d'un ampli conjunt de monografies locals i d'estudis històrics i patrimonials, literatura de viatges i assaigs sobre la vida i la societat pirinenques.

Cada any aixeca acta d'aquesta vitalitat per Sant Jordi l'Associació Llibre del Pirineu, amb l'edició d'un catàleg anual bellament editat i bellament il·lustrat. La Fira d'Organyà i altres cites dedicades als llibres de muntanya fan un acompanyament imprescindible a l'esforç d'autors, editorials i institucions.

Si ens concentrem en la Cerdanya, avui vull donar notícia de tres novetats recents que enriqueixen aquest panorama i marquen línies de continuïtat i d'innovació amb una tradició ben establerta.

Es tracta en primer lloc del número 2 (el número 1 de 2015) de ERA, Revista cerdana de recerca. De cobertes de disseny auster i brillant, de contingut remarcable i de tipografia excel·lent. ERA s'inscriu i s'afegeix a la ja llarga llista de publicacions d'estudis comarcals que es disseminen per tot el territori i que patrocina i empara l'Institut Ramon Muntaner. Promoguda pel Grup de Recerca de Cerdanya, l'Arxiu Comarcal de Cerdanya i l'editorial Salòria recull en aquest número les comunicacions que es van presentar la tardor passada a les II Jornades d'Estudis de Cerdanya que es van celebrar a l'Espai Ceretània de Bolvir. La recerca local s'hi agermana amb la recerca universitària i la diversitat temàtica ens aproxima als estudis arqueològics (el mateix Castellot de Bolvir, l'assentament ceretà i iberoromà del Tossal de Baltarga, les excavacions a Sant Domènec de Puigcerdà i les excavacions, restitució i cartografia dels sistema de túnels subterranis de Puigcerdà exemplificats en l'Ull de Basilisc), l'economia i la societat feudals de senyors eclesiàstics o de famílies nobiliàries, la bruixeria i la fetilleria, la prevenció contra la pesta a traves del contingut del Llibre del Morbo de Puigcerdà, les missions i els corresponsals lingüístics a Cerdanya de l'obra del Diccionari d' Anton M. Alcover, la relació entre el baptisme i l'aigua en l'art de Cerdanya, la recuperació i edició musical de l'Himne de Puigcerdà, l'anàlisi de les migracions contemporànies o l'estudi de les aus migratòries o la geologia del territori. ERA és ja un referent i un vehicle per a la recerca.

En segon lloc em vull referir al llibre que ha coordinat Oriol Mercadal sobre Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir (Barcelona, Ed. Rafael Dalmau, 2017). Es tracta d'una obra col·lectiva amb treballs d'Oriol Mercadal, Jean-Louis Blanchon, Joan Blasi, Jordi Bolós, Sebastià Bosom, Carles Gascón, Oliver Vergés i amb fotografies d' Emili Giménez. Hi trobem els textos d'una introducció històrica i el repàs municipi a municipi del patrimoni i la història medieval dels pobles de la Cerdanya, l'Alt Conflent i el Capcir al costat de tres pobles de l'Alt Urgell (el Baridà). El llibre s'acompanya d'un ric repertori d'il·lustracions, d'una cartografia general i temàtica i d'una bibliografia extensa i força completa. Amb el teló de fons de la història i des de l'època carolíngia passant per la Catalunya comtal fins arribar a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana, desfilen davant nostre el preromànic, el romànic i el gòtic amb algunes incursions a l'art barroc. Com és natural domina l'arquitectura romànica, molt estesa, i les taules, retaules i antipendis romànics i gòtics. En conjunt un repertori actualitzat que com s'indica en la introducció vol ser una eina útil per al coneixement i la localització del patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir.

Finalment esmento una novetat de gran interès pel tema, la cronologia i l'enfocament del contingut. Jean Louis Blanchon, cerdà d'adopció, historiador i professor jubilat, ha escrit un llibre vibrant sobre 1936-1948, la Cerdagne déchirée (Edicions Talaia, Canet en Roussillon, juliol 2017), que situa la frontera i el seu caràcter permeable o impermeable com un element d'interpretació del moment convuls marcat primer per la Guerra Civil espanyola i després per la Segona Guerra Mundial. L'experiència anarquista de la Cerdanya espanyola els anys 1936-1937, les seves causes i les seves conseqüències, les relacions conflictives amb el Front Popular del costat francès, els fets revolucionaris, la destrucció de béns artístics, i les noves dinàmiques de frontera generades per la nova situació geopolítica a una banda i l'altra. El tancament de la frontera i l'obertura de la frontera, els passadors d'una banda i altra, la incidència del maquis, en definitiva la difícil gestió d'una comarca física i socialment única i amb fortes relacions quotidianes i partida i trencada, esquinçada, per les diferents dinàmiques de guerra i les superestructures estatals. Hi ha una intrahistòria que transita en la memòria i en l'ànima dels cerdans, dels militants compromesos, dels demòcrates, de les relacions estrictament econòmiques i familiars que desfila davant nostra amb la mateixa naturalitat, no exempta de dramatisme, que els ramats de les grans explotacions transfrontereres travessen, travessaran i han travessat d'una banda a l'altra de la ratlla seguint el designi de la geografia o l'estructura de la propietat.

El Pirineu no para mai d'inspirar una bibliografia estimulant de la qual hem presentat tres novetats ben recents.