El govern d'assalt de Mariano Rajoy ha caigut en un dels molts paranys que li havia posat el govern de Catalunya. La conseqüència és que l'Espanya que coneixíem ha mort per una part important de Catalunya. La repressió a les institucions catalanes no es podrà mantenir eternament i el que vindrà després seran anys de rebuig visceral i cap possibilitat de reconciliació durant generacions. La gran desgràcia és que l'Estat, un concepte que suma un poderós conglomerat de poder polític, econòmic i judicial, ha estat dramàticament incapaç d'entendre que amb les mesures radicals que ha pres per aturar un referèndum, no només ha perdut per sempre centenars de milers d'independentistes catalans. També ha perdut molts milers de catalans que no volen marxar d'Espanya i també tots aquells que eren contraris a la manera que havia tingut el govern català de muntar un referèndum d'independència. Tots aquests han decidit sumar-se a una gran protesta contra l'Estat, ja sigui per dignitat o per convicció democràtica. Siguin d'esquerres (part de l'espai Podem per entendre'ns) o el centre dreta catalanista que abans votava CiU.

Aquests dies han detonat tots els ponts. I sobretot ha saltat pels aires cap possibilitat de diàleg. L'actual govern de Catalunya està mort per governar el futur. De fet bona part d'aquest govern ja tenia clar aquest camí fins a la immolació política. Sobretot el president Carles Puigdemont que, encara que la majoria no ho sabia, no ha estat mai un polític convencional, sinó un idealista, amb tot el que això representa. El que pocs podien imaginar és que també el govern de Rajoy moriria a conseqüència del procés català. Anubis (com han batejat l'operació contra el referèndum) també ronda la Moncloa, amb la diferència que Rajoy i els seus són com Los otros, fins i tot amb les cortines sempre tancades. Aquest govern d'assalt ha quedat del tot inhabilitat per dialogar amb Catalunya (tot Catalunya i no només la independentista). Si hi ha cap solució l'hauran de trobar altres i probablement altres partits. En aquest sentit el PSOE de Sánchez i el Podem d' Iglesias tenen ara mateix la gran responsabilitat històrica de reconstruir alguna cosa sobre el que quedi de tot plegat que, a aquestes hores, és poc o res.