Quan els unionistes, federalistes, «constitucionalistes» i altres espècies de nacionalistes espanyols veuen que Catalunya està reclamant alguns dels seus drets -incloent els lingüístics- va i signen un manifest, pomposament subscrit per suposats «intel·lectuals». Ara en tenim un altre, aparegut a les pàgines d'un dels diaris més significats per la seva catalanofòbia, El País, d'inspiració socialitzant però que fa temps que ha ingressat amb ple dret a la caverna. D'entrada cal dir que a França, país molt més culte que Espanya, els intel·lectuals i filòsofs són de referència obligatòria, però no els toreros, els cantants o els actors com a Espanya, si més no als mitjans de comunicació.

El manifest està signat, entre altres, per la directora de cinema Isabel Coixet -que s'ha manifestat reiteradament contra el català al cinema- el dissenyador Javier Mariscal -un papanates útil, que busca feina- els escriptors Juan Marsé, Javier Marías, Javier Cercas o Ignacio Martínez Pisón, les actrius Mònica Randall, Julieta Serrano o Rosa Maria Sardà o l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo. Hi falta un entrevistador del diari, que fa mèrits sobrats per ser-hi. Alguns ja els coneixem per les seves posicions contràries a la llengua catalana -alguns, com Marsé, varen preferir escriure en la llengua dels vencedors-, i altres, com Cercas, ens embafen amb els seus articles anticatalans a El País. Les actrius, m'imagino, deuen buscar feina a Madrid, com l' Albert Boadella, el seu model.

Entre les organitzacions que també subscriuen el text es troben Federalistes d'Esquerres, Recortes Cero, Els Verds-Grup Verd, Alternativa Ciutadana Progressista (ACP), Assemblea Social de l'Esquerra de Catalunya (ASEC-ASIC) i Partit Demòcrata Social i altres. Recortes Cero és una coneguda plataforma catalanofòbica. Unes vint persones d'aquesta organització es van citar a les portes del Parlament, rere una pancarta on es llegia «1-O Estafa Antidemocràtica». Sostenien cartells amb la imatge de la militant comunista Dolores Ibárruri, la Pasionaria, la falç i el martell i un puny alçat embolcallat de banderes autonòmiques de l'Estat espanyol. El muntatge correspon a la publicació pretesament comunista De Verdad, òrgan propagandístic dels suposats maoistes Unificación Comunista de España (UCE). Amb la concentració, la portaveu d'aquest grup, Nuria Suárez, ha obtingut els seus minuts de glòria quan periodistes del 3/24 l'han entrevistada -cosa que no fan els mitjans espanyols amb els independentistes catalans-. Suárez va encapçalar la candidatura de Recortes Cero a les eleccions del passat 26 de juny de 2016 al Congrés espanyol. L'any 2012 ja encapçalava una altra candidatura: la que la UCE va presentar a les eleccions autonòmiques d'aquell any. Un col·lectiu, val a dir, considerat una secta per l'organisme d'Atenció i Investigació a les Socioadiccions (AIS), segons la revista El Temps.

L'any 2010, militants d'aquest grup eren expulsats de la Universitat Politècnica de València pels guardes de seguretat del campus. El rector de la politècnica havia donat l'ordre de fer fora els membres de la UCE per repartiment de propaganda sense autorització de la direcció. El psicòleg Miguel Perlado alertava des de l'AIS un any abans, el 2009, que aquesta organització dita comunista, però que havia demanat el vot per a UPyD i Cs, integrava la llista del centenar de sectes establertes a l'Estat.

Els signants del manifest avalen els successors d'aquells que van assassinar, torturar i empresonar milers de persones. Avalen que no es pugui votar, que Espanya ens robi, ens discrimini, ens maltracti i persegueixi la llengua catalana. Com diu irònicament Toni Soler, «si un regidor defensa el referèndum i la policia el deté, recordeu que Mariscal, Coixet i Rosa M. Sardà aplaudiran rere els seus ginstònics».