El president dels Estats Units, Donald Trump, va intervenir fa uns dies a l'Assemblea General de les Nacions Unides (l'ONU) i davant de caps d'estat i govern del món sencer va prometre la destrucció absoluta de Corea del Nord, amb tots els seus habitants i camps d'arròs, si el règim dels Kim persistia en les seves «provocacions». Prometre massacrar la demografia sencera d'un país en represàlia per les accions del seu govern sembla una mica fora de mida, però no és gens sorprenent venint de qui ve. Hauria pogut dir allò de Rajoy: «Em veuré obligat a fer allò que no voldria fer», però fins i tot aquesta retòrica cínica és massa subtil per a l'home del cabell groc.

I d'altra banda, cal preguntar-se quina mena d'efecte pot tenir una amenaça com aquesta en un personatge com Kim Jong-un. El món sencer, i Washington en primer lloc, està convençut que és un dictador sense entranyes, un sàtrapa megalòman que només busca satisfer les seves ànsies de plaer, glòria i fortuna. De veritat pensen que donarà el braç a tòrcer per evitar la massacre dels seus súbdits?

No és més lògic pensar que quan caiguin les bombes ja haurà tocat el dos cap a algun paradís secret, fàcil de comprar amb els diners que ha arrambat? I les masses que l'adoren en cerimònies marcials, que lliurin la vida per ell.

Donald Trump i els seus assessors podrien fer aquesta reflexió, però en realitat no cal, perquè ja saben que l'amenaça de destrucció integral és parlar per parlar.

Washington no llançarà els seus míssils contra Corea del Nord perquè en el mateix moment el règim de Kim llançaria els seus contra qualsevol objectiu a l'abast, sigui dels Estats Units (les bases a l'illa de Guam) o dels seus aliats (Corea del Sud i Japó, entre d'altres). I no és gens probable que els ciutadans dels Estats Units, del Japó o de Corea estiguin disposats a sacrificar algunes desenes de milers de compatriotes com a dany necessari per a la destrucció del maligne dictador i els seus milions de fervents adoradors.

Trump va pujar a la tribuna de l'ONU a fer-se el milhomes, igual que ho fa Kim Jong-un amb els seus desafiaments i els seus míssils de prova. Cap dels dos no vol un duel de veritat. Però tots dos porten pistola, i això és un perill.