Fa molts anys, en plena sacsejada d'un escàndol de desviació de diners que van protagonitzar els primers gestors dels viatges subvencionats de la Tercera Edat en la segona meitat de la dècada dels 80, vaig ser un dels defensors d'aquests programes de turisme social. Viatges subvencionats d'uns programes que no eren una invenció espanyola, perquè hi havia precedents en altres estats europeus. En el cas d'Espanya, hi ha beneficis demostrats tant des d'un punt de vista macroeconòmic com micro. Entre els primers, l'estat s'estalvia haver de pagar prestacions d'atur perquè es mantenen llocs de feina, i per això mateix es generen més ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social. I en l'aspecte micro, cadascuna de les empreses participants millora els seus ingressos allargant la temporada. Com que en els últims anys he sentit dir a alguns coneguts i familiars ja jubilats que ells fan viatges de l'Imserso, aquest mes de setembre he cercat informació -mai abans d'enguany ho havia fet- sobre els continguts del programa i els hotels que hi prenen part. I la meva sorpresa ha estat majúscula i desagradable.

D'entrada, l'organisme oficial encarregat - Instituto de Mayores y Servicios Sociales- dependent de la Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, actua d'una manera oposada a la «igualtat» que porta en la denominació perquè estableix dates diferents d'inici de reserves. Aquesta desigualtat afavoreix jubilats d'unes comunitats autònomes en detriment o perjudici dels d'unes altres. He vist, en alguns diaris, anuncis del ministeri i d'agències de viatges informant que el divendres dia 15 de setembre s'iniciava el procés de reserves de Mundiplan en determinats territoris però a Catalunya ha estat un dia més tard. I el dissabte dia 16 a les 9 del matí, que era l'hora oficial de començament de la reserva per als catalans, ja estaven esgotades gairebé totes les places més atractives amb destinació a les tres illes de les Canàries que participen i als hotels de les Balears que tenen cert nivell de qualitat. He mirat també l'altre web -Mundosenior- de viatges subvencionats -circuits i costes peninsulars- i també en aquesta hi havia diferents dies per reservar: Astúries, Catalunya, Galícia, La Rioja i País Basc van començar els dies 15 i 16, i la resta de comunitats autònomes els dies 18 i 19 unes i, finalment, altres els dies 20 i 21. Sembla prou clar, doncs, que existeix una desigualtat.

Mai abans m'hi havia fixat i suposo que com jo hi deu haver un munt de persones, com ara les que poden demanar viatges per primer any. Si els responsables em diguessin que amaguen places per poder oferir en cada tanda, tampoc em semblaria adient.

Desconec si en anys anteriors s'havia seguit el mateix procediment d'inici en dates diferents, però sigui positiva o negativa la resposta, ho trobo discriminatori i fa una impressió molt lletja. Potser em podrien dir que es tracta de racionalitzar. Però cap dels arguments és coherent amb la pretesa igualtat ministerial. La igualtat requereix poder acceptar reserves de tots els jubilats beneficiaris els mateixos dies i si això exigeix que hi hagi uns webs prou poderosos, que s'habilitin. Els fets són els fets i les dates són les dates, com podria afirmar el president Rajoy, tan donat a utilitzar aquest tipus d'arguments tan bàsics.

Vull afegir dues observacions més. La primera, que sembla insòlit que sigui insegur el web de reserves de la unió temporal d'empreses que comercialitzen «costa insular» en no disposar d'un certificat vàlid de navegació, segons adverteix a l'usuari el navegador. La segona és que tot i ser obvi que en el programa de la Tercera Edat no solen participar hotels amb bona demanda perquè els seus gestors no tenen per què acollir-se a les tarifes ínfimes que s'abonen, sorprèn que l'Imserso actuï d'una manera tova en l'acceptació dels hotels.

Alguns dels jubilats viatgers m'havien comentat que per ells el més important és triar bé l'hotel i utilitzar-ho només per dormir, renunciant a menjar-hi o sopar-hi. Com a professional del sector, em desagrada que aquest organisme oficial no filtri d'una manera rigorosa els hotels que volen participar i, si cal, deixi fora aquells de baixa qualitat, que denigren el sector en general. He constatat fins a quin punt hi ha hotels gairebé sense qualitat pel que fa a la majoria dels de Canàries i Balears. I dubto que al Ministeri tinguin presents o prenguin en consideració les opinions molt negatives que es troben a les principals bases de dades d'opinions de clients d'hotels. En la meva anàlisi he trobat incomptables valoracions ínfimes d'alguns establiments i -el que és més significatiu- massa comentaris efectuats per clients de viatges no subvencionats per l'Imserso amb queixes: sobre serveis deficients, sobre manca de neteja i sobre habitacions en mal estat que gens tenen a veure amb les molt maques de les fotos dels webs.