Em diuen que Carles Puigdemont està fermament disposat a fer una DUI (Declaració Unilateral d'Independència). I que la proclamaria el mateix dia 1 d'octubre. Marta Pascal va rebutjar divendres una DUI, però tothom sap que Puigdemont i l'actual direcció del PDeCAT circulen per camins oposats. Em costa de creure-ho, però amb Puigdemont no em sorprendria gens. Entroncaria amb una tradició molt catalana, que fins ara sempre ha estat condemnada al fracàs i a conseqüències no volgudes. Francesc Macià va pretendre entrar l'any 1926 des de França per Prats de Molló, durant la dictadura de Primo de Rivera, per provocar una insurrecció i proclamar la República Catalana. I Lluís Companys va proclamar l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934. La història tràgica de Catalunya, que deia Gaziel. Sempre he pensat que la finalitat del procés no és ni la independència, ni tan sols el referèndum, sinó una permanent agitació i propaganda per aconseguir una imparable mobilització de ciutadans per provocar el Govern espanyol i arribar a un punt de no retorn en el qual seria imprescindible negociar. Amb trumfos a la mà. El Govern català sap perfectament que proclamar una independència no costa gens; el problema és que te la reconeguin. Com va dir Josep Fontana, a Brussel·les no hi ha un registre de patents de nous estats. I també he cregut sempre que la decisió final vindrà d'Europa, i no té per què ser oficial o pública. Vull dir que Mariano Rajoy farà o deixarà de fer, segons on arribi l'aval de la Unió Europea. El dilema és saber què pensen en realitat els dirigents comunitaris més enllà d'unes formals declaracions públiques.
