La commemoració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull ha deixat una empremta fecunda per la presència que ha tingut a les escoles i als mitjans de comunicació, però també per les edicions acadèmiques i divulgatives que se n'han fet. Aquesta efemèride ens ha permès retrobar un personatge fascinant, amb una biografia plena de reptes colossals i circumstàncies singulars. Membre de la primera generació nascuda a Mallorca després que l'illa fos conquerida per Jaume I, Llull va formar part del món de la Cort del futur rei Jaume II de Mallorca i es va casar amb Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills, però l'any 1263 la seva vida va fer un tomb radical per dedicar-la amb passió a difondre la religió cristiana i a crear una obra que donés explicació del món des d'aquesta fe i servint-se de la raó, per mitjà de l'anomenada Art lul·liana. Llull es volia adreçar, a més, als infidels per convèncer-los des del debat i amb arguments. N'és un exemple ben significatiu el Llibre del gentil e dels tres savis. Les dimensions dels escrits en llatí i en català de Ramon Llull són gegantines, fruit de la tenacitat, l'energia i la intel·ligència privilegiada d'un home excepcional, que es va endinsar amb coratge pels territoris exigents de la filosofia i la teologia, però que també va escriure poemes corprenedors, com Lo desconhort o el Cant de Ramon o textos amb voluntat narrativa i d'exemplaritat com el Romanç d'Evast e Blaquerna, on trobarem la bellesa sublim del misticisme del Llibre d'amic e amat. Ramon Llull constitueix una fita fundacional de la literatura catalana per l'ambició de la seva producció bibliogràfica i per la importància del treball lingüístic que hi duu a terme a fi d'aconseguir que una llengua romànica amb una escassa tradició textual prèvia esdevingués una eina adequada per a l'expressió del pensament més abstracte i rigorós.
Si avui ens podem referir a l'Any Llull com un èxit, ha estat en bona part per la labor realitzada amb solvència científica i esperit pedagògic pel seu comissari, el filòleg Joan Santanach, professor de la Universitat de Barcelona i responsable de la prestigiosa Editorial Barcino, especialitzada des de 1924 en l'edició de textos medievals. Santanach, que va dedicar la seva tesi doctoral a la Doctrina pueril de Llull i que ha participat en nombroses edicions lul·lianes, ens ofereix ara una veritable joia, Bèsties, la seva versió teatral del Llibre de les bèsties, que és el setè dels que integren el Llibre de meravelles de Ramon Llull. En aquesta relectura i adaptació del text lul·lià, Santanach no es limita a presentar-nos-el en català actual, sinó que l'estructura hàbilment en escenes i aporta orientacions sobre la forma d'interpretar-lo. Aquest Bèsties, inclòs en la selecta col·lecció Rara Avis de L'art de la memòria, alhora que ens endinsa en la faula sobre l'abús del poder i el bon govern, sobre les fragilitats i les misèries de la condició humana, proposa un desenllaç alternatiu al moralista de l'original lul·lià, perquè, com passa sovint, el pervers hi aconsegueix el seu propòsit.
