Dos governs sense cap voluntat de baixar del burro han triat la confrontació i la força per afrontar un problema que sols té una única via de resolució: parlar. La primera damnificada, la informació veraç. El segon, l'autogovern català. El PP està convençut que l'Estat li dona suficient força per doblegar els insurgents i que el conflicte li amaga les vergonyes, les decisions conflictives que pren sobre altres temes i, de passada, debilita el PSC fent quasi impossible una alternativa a Espanya. El Govern català calcula que la mobilització de masses -que li faciliten el control de l'Administració, dels mitjans públics i comprats i d'una organització entrenada i fanàtica-, unida als valors democràtics imperants a Europa, li donaran capacitat de resistència al poder, fidelitat d'una àmplia base electoral de classes mitjanes i burgesia i farà oblidar les xacres morals que els adornen.

L'ús de la força forma bàndols irreconciliables, difumina diferències i ressuscita monstres enterrats, que no morts, com el nacionalisme espanyol. Mut fins fa un parell de dies. Que uns usin i abusin de mots com democràcia i honradesa escandalitza i provoca. Les paraules ja no diuen res. Són pedres que es llancen al cap dels altres. La propaganda és eixordadora; l'objectivitat, de vacances, i el futur, ombrívol.

La desafecció amb Espanya ha niat i criat. L'han alimentat els secessionistes i un Govern del PP que sent Catalunya com quelcom aliè, estrany, que viu des de fora, com una qüestió administrativa, incapaç d'entendre què passa i per què les classes mitjanes se'n senten emancipades. A Catalunya, la fractura cada dia és més profunda. Fractura social i geogràfica. Que no se solda amb belles paraules ni amb oportunismes sobrevinguts.

Una insurrecció contra un Estat constitucional és una insurrecció antidemocràtica per moltes manifestacions i proclames que es facin i, dintre d'un parell de setmanes, quan la tempesta amaini, quan ja no sigui fàcil tenir gent al carrer que no siguin estudiants o jubilats, les paraules recuperaran el seu sentit, la justícia seguirà el seu curs i el problema serà més virulent però estarà allà mateix i amb la mateixa i única teràpia: el diàleg i el respecte als procediments d'una democràcia.