Catalunya viu en un estat de confusió permanent gràcies al full de ruta de l´Assemblea Nacional Catalana (ANC) que, des de la seva fundació, el 10 de març de 2012, és un referent de l´agitació i propaganda independentista, amb el beneplàcit del Govern de la Generalitat.

Els resultats de les eleccions autonòmiques del 27-S de 2015, plantejades com un plebiscit, no van ser els esperats. Tot i aconseguir els independentistes la majoria d´escons, amb la crossa dels cupaires, no van obtenir la majoria de vots ciutadans (un 47,87%).

Un contratemps que va posar de nou el referèndum en primer pla. D´aleshores ençà, el procés s´ha viscut amb il·lusió per uns i amb recel per altres. Una part de la ciutadania està confusa per l´adoctrinament des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials a favor de la secessió. Les mentides i enganys s´escampen amb un cinisme espaterrant. La perversió dels conceptes democràtics i el menyspreu a la legalitat fa vergonya. Els sentiments anorreen els raonaments.

Els conductors d´aquest «moviment nacional» són el propi govern, els responsables de l´ANC i Òmnium, la plèiade d´aduladors vociferants, els oportunistes giracamises a la recerca de prebendes, els dirigents sindicals desnaturalitzats, els líders veïnals que han oblidat les reivindicacions i tots aquells altres que s´apunten al carro per intentar treure profit de l´embolic. També cal afegir a aquells que callen o es posen de perfil per no significar-se, per por de ser assenyalats com traïdors. És a dir, els covards i els pusil·lànimes.

I ha passat el que havia de passar. La confusió va esclatar en les sessions del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre amb la voladura de la Constitució i l´Estatut.

S´inaugurava l´anomia, «un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades» (Émile Durkheim). I sense marxa enrere com exigien diputats de la CUP.

Ben aviat es produïa la resposta de l´Estat espanyol emprant mesures de control de les finances de la Generalitat i empenyent a fiscals i jutges a actuar ipso facto.

Per tant, a pocs dies per l´1-O, la sort està tirada. Tant si hi ha mobilitzacions de masses de caire insurreccional que ocupin carrers com si s´aconsegueix votar en alguns llocs, el referèndum haurà fracassat.

Si es persisteix amb la intenció de proclamar la república catalana, està cantat que se suspendrà l´autonomia. Quan deixaran de tibar la corda?

En moments de trasbals sona una vella cançó de Joan Isaac: «Perquè sou els responsables d´un estat de confusió / amb mil frases que aprofiten la ignorància i el temor, / perquè sou els responsables d´un país sense horitzó / i inefables jurisperits de les lleis d´un sol color». Per això canto cançons (1977).