Ahir tot baixant de Montjuïc, a quarts d´onze del matí, la comissaria del carrer Sant Pau estava envoltada de policies nacionals, armats de dalt a baix i amb armilles antibales. Al davant, a la placeta, una cinquantena de manifestants amb una pancarta que demanava democràcia. Una bona colla de periodistes dels mitjans gironins es barrejaven entre la gent.

En veure aquella situació, vaig pensar amb els polítics de Madrid. Amb el delegat i el seu corresponsal a Girona que suposo que reben ordres i les han de complir. Però al cap em va venir la paraula «idiotes». Vaig tenir clar una vegada més que els polítics del PP no tenen ni idea d´allò que realment passa a Catalunya. El desorbitat desplegament policial no té ni cap ni peus. Estan tractant Catalunya com si fos un país que cal controlar amb la força de les armes. No s´han assabentat aquests senyors que depenen de l´estat que en política sempre guanya la raó i no la força.

La força pot servir momentàniament. Fins i tot per atemorir a un grapat de ciutadans que tenen por. Però la força mai no aconseguirà vèncer les idees ni les reivindicacions d´una part de la societat catalana que fins fa poc no era ni de bon tros majoritària. Ara, ja no ho sé.

El govern Puigdemont al llarg de les darreres setmanes ha comès greus errors, que han acabat amb la dissolució de la sindicatura electoral, per la qual cosa avui es pot afirmar que pràcticament és impossible que es pugui celebrar el referèndum de l´1-O amb un mínim de garanties democràtiques. La Generalitat ha volgut tirar pel dret, sense avaluar les armes de l´estat per tal de poder carregar-se l´escenari polític.

Però el govern del PP en pagarà un preu alt. I no només el conservadors espanyols, sinó l´estat en general. Han batejat aquest dispositiu amb el nom d´operació Anubis, déu egipci de la mort. Ni més ni menys. Es tracta certament de fer por amb totes les conseqüències. Entre guàrdia civil i policia han detingut membres del govern de la Generalitat, s´han confiscat les paperetes de vot i les targetes censals i en definitiva han desarticulat tota la infraestructura i estratègia. Ha estat la resposta de l´estat a un referèndum il·legal.

Mentrestant, Catalunya guanya la batalla de la imatge i la publicitat. Les manifestacions pacífiques reclamant urnes i poder votar avui s´escampen arreu i encara que Europa no vulgui assabentar-se´n -Alemanya i Itàlia podrien viure situacions semblants- els mitjans internacionals se n´han fet ressò.

Rajoy ha fet més independentistes en els darrers cinc anys que en tota la història de Catalunya. Per tant, alguna responsabilitat té. El mateix president Montilla -un home gens sospitós- es va atipar de parlar de desafecció, però ni PSOE ni PP se´l van escoltar. Han estat molts anys de provocacions i de retallades estatutàries, que al final han portat un escenari que no afavoreix ningú.

No sabem que passarà els propers dies, però avui és necessari més seny que mai. L´acord entre la Generalitat i el govern espanyol sembla impossible. Però algú hauria de pensar amb els ciutadans. No mereixen que se´ls manipuli ni que serveixin de conillets d´índies de ningú. La societat catalana és madura i pacífica i demana ja una sortida a una crisi que fa massa anys que dura. La responsabilitat és d´aquells que han portat el país fins a un carreró sense sortida. És el fracàs de la política, per la qual cosa és més necessari que mai un canvi d´interlocutors que facilitin una sortida a on no hi hagi ni guanyadors ni perdedors. Però la raó mai no es guanyarà amb la força.