Aquest setembre ha fet quaranta anys de l´atemptat de l´extrema dreta a la seu de la revista El Papus, al carrer Tallers de Barcelona, on hi havia tres revistes més, Party (gay), el Barrabás (esportiu) i El Cuervo (humor). Tot just ara s´ha posat una placa a Barcelona en el seu record. Per sort només hi va morir el conserge Juan Peñalver. Era l´any 1977, Franco era mort, el gener s´havia produït la matança d´advocats d´Atocha, ETA matava inspectors i guàrdies civils. El 29 de setembre es reconeixia la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, l´única que s´acceptaria de la legalitat republicana abolida pel franquisme. L´Estat espanyol encara no tenia Constitució. Llavors corrien pels quioscos un munt de revistes d´humor i satíriques com ara Hermano Lobo, Por Favor, La Codorniz o Mata Ratos. El Papus era d´aire desendreçat, de traç gruixut, amb dones despullades i irreverent -underground brut. Per situar els que no la van llegir, era d´estil Charlie Hebdo, poc text reflexiu, molts acudits, una penosa i «cutre» fotonovel·la i molta mala llet. Hi col·laboraven autors com Òscar Nebreda, l´Avi, Fer, Ventura i Nieto, Maruja Torres i Vázquez Montalbán. Un humor mordaç -satírica i neurastènica, que aportava una visió crítica sobre l´actualitat que, amb el temps, el tsunami del «políticament correcte» ha anat llimant amb avarícia-d´aquell esperit editorial n´ha quedat El Jueves. Se la va perseguir, va néixer el 1973 i va patir segrestos i més de 150 judicis -dos consells de guerra. Venia més de 200.000 exemplars. Vista amb distància es pot emmarcar en una època en la qual el punki, els còmics i revistes esotèriques com Karma-7, polítiques com Interviu o decididament eròtiques com Lib vivien una bona època. Mai no es va aclarir qui havia sigut que havia posat la bomba a la redacció, ho va reivindicar el grup Alianza Apostólica Anticomunista (la Triple A), però, al final, res no va quedar clar. El periodista Xavier Vinader va apuntar la connivència entre l´Estat i els acusats que no van trigar a ser posats en llibertat. Va ser un dels atacs més greus en contra de la llibertat d´expressió -n´hi havia en llibreries com la 3 i 4 de València. En l´època actual i quan la llibertat d´expressió i de reunió està passant per moments difícils convé tenir una mica de memòria, no ha de ser només per un fet nostàlgic, sinó per comprendre com les coses no passen ni perquè sí ni tampoc perquè les lleis són concessions que els polítics atorguen graciosament. Hi ha aspectes socials com la llibertat d´expressió o de reunió que són drets fonamentals i que no s´han de conculcar mai.
