La part alta de les pàgines web dels diaris mostra com és la vida i la baixa com hauria de ser. Descendeixes de les catàstrofes i guerres del món fins als conflictes nacionals (ara, intranacionals), arribes al bulevard de la fama on es veu a les c elebrities i, més enllà, les pàgines passen a dir-te com viure.
Com que soc un desastre, llegeixo totes les llistes per ser millor. Començo per les de ser més eficaç en el treball i segueixo per les de l'alimentació, la més urgent de les necessitats que m'obliguen a treballar.
Demana tres quarts d'hora repassar i preparar la llista diària per ser eficaç. Salto la indicació de ser proactiu (portar la iniciativa) perquè amb atendre aquests deures ja vaig just. I la de planificar a llarg termini perquè planificar a curt es cruspeix 45 minuts.
No puc distreure'm però cada hora he de fer una passejada de 5 minuts. Fins ara, tasca!; Torno en 5 minuts, client, pacient, informant. On anava? Ah, sí, en una tasca que hauria d'haver acabat, segons el planning, de no haver hagut de sortir a caminar. Per això recomanen no ser perfeccionista.
En 8 hores de treball se n'han anat, caminant, 40 minuts. D'aquí a mitja hora és el dinar: he de sortir a córrer durant 30 minuts. Res d'arribar a la taula amb gana, aquest símptoma de mals hàbits alimentaris. Cal menjar 5 vegades al dia sense sentir fam. També cal beure sense set («per vici», deien quan tot es feia per necessitat). Cal menjar sentint què menges dedicant-li un temps ple.
Ser eficaç en el treball tot just deixa temps per treballar. I descansar? Un son reparador demana 8 hores i una migdiada, 20 minuts. Si llegeixes els llibres de la llista imprescindible i veus les sèries de les que tothom parla no et quedarà temps per al poliamor.
