Està clar que el moment actual entre Catalunya i Espanya té molt a veure amb el llenguatge i, molt especialment, perquè aquesta és una situació on els continguts a les xarxes socials i en el món online juguen un paper destacat. Si per un moment ens aturem a analitzar les paraules veurem que aquestes il·lustren perfectament l'actitud dels dos països i en molts casos, veurem també com la violència que per sort no hi ha als carrers, s'amaga darrera dels mots.
Per una banda, trobem paraules com independència, sí, procés, desconnexió, passi-ho bé, república, drets, democràcia, votar, referèndum, Mossos, piolín, paperetes, urnes, diàleg, Estatut, Constitució, Parlament, Govern,... i, per altra banda, arriben mots com il·legal, sediciós, concentració, tumultuós, prevaricació, desobediència, no, conflicte, malversació, unitat, intolerable, policia, lleis, ordre,.... Ja es veu que la duresa d'unes paraules no es correspon amb la bellesa de les altres. De fet, la ruptura ja existeix en el moment que uns diuen votar i d'altres diuen il·legal, és des d'aquest moment que el desencontre està servit.
Les paraules generen reaccions, emocions i sentiments i molt sovint la ferida d'una paraula és la que més costa de curar. Aquesta és, essencialment, una guerra de paraules on el mal es vol fer a través de milers de declaracions, tuits i continguts a les xarxes socials. La intensitat de les paraules il·lustra la intensitat de la batalla i a mesura que s'acosta el cap de setmana, aquesta creix a banda i banda, provocant l'esclat de nous mots que només pretenen tacar la percepció que altres puguin tenir de l'enemic. Al final, però, el que quedarà no seran les paraules que ara actuen de detonant per a uns i per a d'altres, allò que prevaldrà serà la imatge de milers de persones al carrer amb el civisme per bandera i el vot a la mà.
