Entre les imatges que la democràcia espanyola no tenia previstes, figura l'estampa d'un fiscal general reprovat de l'Estat amenaçant públicament amb la detenció a un alt càrrec de l'Estat, el president de la Generalitat. Amb maneres més pròpies d'un mastí que d'un funcionari, Maza crida a la ràdio contra tota discreció jurídica que ha ensumat «malversació», i que aquí tindria un ganxo per emmanillar Puigdemont. Pot ser que aquesta sospita malversadora justifiqui el calabós, però un tal Iñaki Urdangarin està condemnat a set anys de presó per un enfilall de delictes que inclouen haver malversat -o sigui, haver sostret cabals públics-, i viu en una luxosa residència ginebrina de 600 metres quadrats. Ni tan sols es va prendre la cautela de retirar-li el passaport.

¿En què s'assemblen Iñaki Urdangarin i Rodrigo Rato? En què romanen en llibertat després de sengles condemnes d'anys de presó per apropiar-se dels diners aliens. En què aquests delictes no van afectar a la seva disponibilitat d'escortes i cotxes oficials, sense que a ningú se li acudeixi parlar de malversació per aquest dispendi. En què qualsevol dels càrrecs de la Generalitat sedicent detinguts han passat més temps de captiveri que la suma del vicepresident d' Aznar amb Rajoy i el cunyat del Rei. O en què mai han estat emmanillats, a diferència dels polítics catalans que van declarar davant del jutge amb les manilles, i que van signar amb elles la seva sortida en llibertat.

Podeu trobar més semblances. Era una vergonya que es jutgés la Infanta Cristina per una denúncia de Mans Netes, però és ajustada la detenció de dotze alts càrrecs públics per una querella del partit ultraconservador Vox, amb 196 vots a tot Catalunya en les últimes generals. I cap dels eminents juristes que abominava de l'acusació popular que va permetre la imputació de la germana del Rei, ha denunciat que aquest procediment serveixi ara per actuar penalment contra càrrecs de designació popular i no genètica. Que tremoli Puigdemont, mentre Rato i Urdangarin segueixen tan tranquils.