Les tovalloletes higièniques són el millor símbol, el més rotund, de les nostres conflictives relacions amb el planeta -també anomenat entorn o medi ambient- que ens va regalar el Senyor, allà cap al principi, quan era un jove promotor ple d'il·lusions, perquè poséssim nom als animals, que és la manera de senyorejar-los. Volem un aire net, però a bord del cotxe particular. Volem un Central Park com el de les pel·lícules, que passi a la tardor amb la intel·ligència d'un diàleg entre Woody Allen i Diane Keaton, però amb mil habitatges, quatre gratacels i zona comercial i l'espai per a un trèvol i un pipicà.
Però tornant a les tovalloletes higièniques que han obert la columna (la columna periodística és l'única que principia pel capitell, així surten algunes), haurà de reconèixer el donam que és una fixació més seva que del lumpen masculí, una mica més porquet però, mira tu, més ecològic, qui m'ho havia de dir. La tovalloleta va directa a la tassa, que és un òrgan excretor l'inrevés. I un cop a les clavegueres i seguint el principi de l'atracció universal, que no sé si el va formular Newton o sant Francesc d'Assís, cada tovalloleta se sent irresistiblement imantada per la presència dels seus semblants i totes es reuneixen i acumulen fins a formar un copròlit (merda seca en grec) descomunal, com el que va caldre fragmentar l'altre dia a Londres, no sé si amb dinamita o amb martell pneumàtic.
Ara, una altra roca (detrítica) de tovalloletes ha taponat un quilòmetre de la claveguera màxima de València i haurà de gastar més de dos milions d'euros a desembussar-la ja que les aigües negres amenaçaven el mateix llit del Túria.
Volem entorn net amb botellón i una bona sanitat pública sense deixar d'anar a la privada. I una compra higiènica plena de safates, embolcalls, etiquetes i codi de barres. És a dir, que no sabem el que volem i combatem gallardament el terrorisme islàmic, però els venem armes molt exclusives (donen més diners que l'art d'avantguarda) als seus patrocinadors. No hi ha caimans albins a les clavegueres: hi ha tovalloletes. I espies catalans de Zoido.
