El propassat diumenge va ser un dels dies més tristos de la història recent de Catalunya. Allò que hauria de ser una festa de la democràcia es va convertir en un inici d´una revolució que ningú no sap com acabarà. Una vegada més l´Estat espanyol va perdre una gran oportunitat.
Els processos com el que ha iniciat Catalunya sempre són llargs i difícils de guanyar. Però quan l´adversari polític només pot fer servir la força i l´agressivitat, la reivindicació sempre emprèn volada. I això és el que està succeint. Combatre una jornada de votació amb pilotes de goma, gasos lacrimògens i violència no té cap ni peus en una època com l´actual que quan es produeix un abús de poder, ràpidament es pot denunciar a les xarxes i les imatges en pocs minuts donen la volta al món.
La repressió de la Policia Nacional i Guàrdia Civil a col·legis de Girona com el Bruguera o el Verd o a municipis com Aiguaviva, Sant Julià de Ramis o Esponellà no té cap ni peus. Deixa ben palesa la ignorancia del govern de l´Estat i la manca d´escrúpols envers una Catalunya que cada dia que passa es desconnecta una mica més d´un estat que ara es veu com a repressor.
Però el fracàs de la política d´aquests darrers mesos abasta molts actors. El camí d´unilateralitat encetat pel govern de la Generalitat és un greu error. I portar els ciutadans al carrer en una mena de revolta pacífica sempre té conseqüències. D´altra banda la negativa del govern central a no voler explorar vies de diàleg el situa lluny dels problemes reals del país.
Moltes persones defensaren les urnes i els llocs de votació des de primera hora del matí fins a la nit. Foren alguns reprimits per les forces de l´estat, però caldria preguntar-se qui defensava els ciutadans. I a la vegada seria bo obrir un debat sobre el paper passiu dels Mossos d´Esquadra. No n´hi ha prou en ser espectadors a primera fila de les agressions, sinó que tenien l´obligació de donar la cara en favor del poble.
Les darreres declaracions dels liders polítics encara ajuden a emboirar més la situació. Rajoy ha perdut Catalunya per sempre més. La seva aparició vespertina del diumenge fou patètica. I avui pràcticament resta inhabilitat per engegar qualsevol negociació que pugui donar una sortida digna a l´escenari actual.
D´altra banda, Puigdemont va insinuar que portaria al Parlament de Catalunya una DUI. Seria un gravíssim error fer una declaració d´independència unilateral sense suports internacionals. Avui més que mai és necessari fer una crida a la negociació. Els presidents de la Generalitat i del Parlament són dos hooligans de l´independentisme, però compte perquè al darrere hi ha tot un poble que avui encara no s´ha manifestat en un referéndum amb garanties. El diumenge hi podia haver molt bona voluntat dels independentistes, però la consulta no va gaudir dels mínims exigibles en una democracia consolidada. I a sobre les imatges de policies requisant urnes i atemorint la gent ja no podía ser més patètica i decebedora.
No sabem què pot passar al llarg dels propers dies, però al meu entendre només hi ha una sortida a aquest atzucac: l´Estat i la Generalitat estan obligats a posar-se d´acord per tal de celebrar en un termini prudent un referèndum d´autodeterminació de Catalunya. Els catalans s´ho guanyaren el proppassat diumenge amb totes les de llei i molts van rebre agressions per tal d´assolir aquest objectiu. Tard o d´hora algú haurà de posar seny.
