Ja ha passat l´1 d´octubre i comença l´hora de la veritat. La incertesa és més que evident i tot sembla que dilluns vinent començarem a sortir de dubtes. És inevitable que algunes qüestions es comencin a aclarir.
Aquest article està escrit ahir dijous i és possible que en el transcurs del dijous al divendres hagin passat coses que capgirin l´escenari i que contradiguin els meus arguments. Tot i així, a risc d´equivocar-me, m´agradaria compartir els possibles escenaris que visualitzo per els propers mesos.
Després de l´1 d´octubre i de l´aturada general del dia 3, el president Puigdemont ha anat repetint en mitjans internacionals que en els propers dies es proclamarà la independència, en definitiva, que el Parlament de Catalunya farà una Declaració Unilateral d´Independència, la famosa DUI. Tot i així, comencen a sorgir molts dubtes sobre aquesta opció i han començat a emergir propostes de mediació, alhora que produïen moviments que afegien dramatisme al que succeirà al Parlament aquest dilluns.
Ja sabem que el principal hàndicap per a la DUI és la manca d´una majoria sòlida a favor d´aquesta opció, però tot i així, degut a la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica aprovades pel Parlament, al cap de 48 hores de la proclamació dels resultats, el govern es veu obligat a implementar-ne els resultats. Es podria al·legar que tot i la mobilització de la gent, l´acció de la policia va dificultar les garanties del referèndum i que per tant, no és inqüestionable aquesta proclamació. Però això no serà així. Puigdemont s´ha compromès a donar sortida als resultats de l´1 d´octubre al Parlament de Catalunya.
Davant d´això, tres són els possibles escenaris que ens podem trobar dilluns:
En primer lloc, es pot fer una proclamació unilateral d´independència. És un escenari possible si analitzem la voluntat d´una part de l´independentisme reiteradament expressada, la contundent reacció del rei Felip VI, la caiguda de la borsa dels bancs catalans, entre altres coses. Aquesta opció té molts riscos. I tots inevitables. Sembla evident que l´aplicació del l´article 155 seria immediata i que a més, això gaudiria de la complicitat dels estats i les institucions europees. A partir d´aquí, començaria el «mambo».
Tant en cas d´independència com en el cas d´intervenció, els costos són duríssims i està per veure si la societat està disposada a assumir-los.
La segona opció seria la de posposar la DUI per a després d´unes eleccions autonòmiques on s´evidenciés la fortalesa de l´independentisme. Tornar-nos a comptar. Unes eleccions en què els partits independentistes es presentessin junts i on només hi hagués un punt en el programa electoral: la proclamació de la independència. Això significaria que dilluns el president Puigdemont convocaria eleccions per al cap de dos mesos. Aquesta opció tindria diferents problemes, però almenys dos beneficis: evitaria l´aplicació de l´article 155 i per tant la intervenció de la Generalitat i a més, suposaria una oportunitat per reforçar a les urnes la majoria independentista. També és cert, però, que hi ha el risc de perdre la majoria independentista actual que hi ha al Parlament, ja que en el context en el qual ens trobem, si alguna cosa està garantida és que tothom aniria a votar.
I finalment, la tercera opció, que sembla ser que és la que té més números de ser la guanyadora: la proclamació d´independència en diferit. És a dir, fer una declaració solemne sobre la voluntat dels catalans expresada l´1 d´octubre i l´aplicació real dels resultats al cap d´un període de sis mesos. Aquesta fórmula és la més coherent amb el que hem anomenat «processisme» i la que beu de l´esperit inicial sobre com s´hauria de gestionar el post 1-O. El principal argument dels defensors d´aquesta opció és el fet de guanyar temps que permeti una negociació o una mediació que posi fi al desbloqueig de la situació. Algun dia caldria parlar de la necessitat que té sempre l´independentisme de lligar-se a dates i ultimàtums -el darrer, les 48 hores després de saber els resultats- quan un dels factors més preuats en política és la gestió dels temps. La política sense capacitat de gestionar els tempos no és política.
El cas és que aquesta opció permetria aconseguir dues coses: complir amb la llei del referèndum i els compromisos adquirits, alhora que es dona el temps suficient per intentar desencallar la situació. El principal problema d´aquesta opció és que la simple declaració o proclamació d´unilateralitat, encara que sigui diferida, segurament fa que l´estat activi igualment la intervenció de la Generalitat i l´aplicació de l´article 155.
Dilluns veurem quina de les tres opcions és la guanyadora, o fins i tot en pot sorgir una de nova que no som capaços d´imaginar. Però si d´alguna cosa podem estar segurs és que la legislatura està arribant als seus darrers moments i que dilluns se´n visualitzarà l´epíleg. No sabem res de com seran els propers capítols i què ens espera els propers mesos. Estic segur que ningú ho sap. Esperem que almenys s´obri la porta a la política.
