Adeu Espanya
f. xavier roca font palau-saverdera
Adeu Espanya és la frase més dita aquest dies, i la veritat no sé si cal afegir adeu Europa, el comportament dels dirigents europeus, és lamentable, acomodats a la seva poltrona, fan com tots el ineptes dirigents del Regne d´Espanya, i quan dic tots vull dir tots, tant els elegits com els imposats, sembla que només els interessa mantenir el seu estatus social i sobretot els privilegis que els comporta el seu càrrec, sense recordar que la seva funció és defensar i vetllar pel poble, i dic poble i no súbdits.
Per què no pertanyo a l´ICAG
luis carrillo
«Com és que no et col·legies a Girona?». «Que no estàs col·legiat aquí?». Preguntes recurrents a qui ha optat per incorporar-se a un altre Col·legi d´advocats. Pot resultar estrany, però vista la resposta de l´Il·lustre Col·legi d´Advocats de Girona al ponderat article d´una magistrada local on relata el que ella va veure el dia 1, em queden clares tres coses:
1. Que és molt car pel que ofereix, almenys un 3% més que la mitjana dels col·legis espanyols.
2. Que es fiquen en política i no es dediquen a les qüestions pròpies del gremi, i els seus responsables -triats per altres menesters- ho fan sempre pel seu compte i menyspreant el dissident.
3. No saben Dret. Però el que es diu gens. Realitzen afirmacions que causarien afectuós rubor si les fes un amic, i que en el seu cas només generen menyspreu. No saben llegir les lleis, ignoren les resolucions judicials, fins i tot les emanades de tribunals catalans, desconeixen el més bàsic de l´ordenament, coses que sap un alumne de primer de llicenciatura, pensen que Espanya és un país de salvatges, tenen una supèrbia que els permet ignorar sense més el que reiteren centenars de juristes... Fa vergonya pensar que a Europa hi hagi alguna cosa així.
El Rei i el Govern tenen pendent dir una paraula molt senzilla: Perdó
marta pascual bancells girona
n Vaig anar a votar l´1-O. La primera imatge que vaig veure a les 10 era d´un amic que la policia cosia a cops de porra i el portaven a urgències.
És cert, no una pel·lícula. Durant la jornada n´hi va haver 840 més: coneguts, amics, persones, com vostè amb una dignitat. Anàvem a votar amb un paper a la mà, amb els fills.
Dimarts vàrem sortir tots al carrer, alegres i alhora amb el cor trist per les víctimes que varen ser brutalment maltractades. No pot obviar-ho, no giri la cara a uns fets reals. Tots esperàvem a les nou de la nit el seu discurs. Quina sorpresa tan gran quan ni tan sols va fer menció a les víctimes de l´1-O. De veritat que li importem?
Si coneix els drets humans, sabrà que atemptar d´aquesta manera sobre nens i ancians, a més de ser covardia, està prohibit. Igual que tirar boles de goma. I ho han fet. Tenim un company lluitant per un ull que segurament perdrà.
De veritat que no ha passat res? No esperem que vingui a veure les víctimes, però si formem part els catalans d´Espanya, un gest de solidaritat per les víctimes seria necessari. Els catalans en som de solidaris. Ho hem demostrat milers i milers de persones al carrer compartint somriures, unitat i solidaritat en contra de la violència. I vostè també ho ha vist, és incomprensible que ho negui. Ara bé, si li sembla normal pegar d´aquesta manera a innocents al cap, si troba que està justificat, també justificarà les guerres, els atemptats de Barcelona, les matances de les Begues.
I si sota les porres hi hagués hagut els seus fills, la reina, o amics? Costa posar-se a la pell de l´altre però per alguna cosa vostè és el rei.
De veritat que tant vostè, com el Govern espanyol, deuen a tots els 840 ferits una paraula molt senzilla però difícil de dir: PERDÓ.
Sentit de l´humor
maria salip calvó girona
Boníssima la crònica del Sr. Albert Soler del dia 2-10-17, titulada «A mi que no em prenguin la c trencada». Té mes raó que un sant (tot i que de sant, crec no en té gaire).
A vegades estic en desacord amb els seus escrits, però en aquest cas ha retratat el penós escenari del nyap del referèndum amb un gran sentit de l´humor però afinant totalment en el punt de vista.
