Vaig escoltar a Alfonso Guerra dient coses com aquestes: «en Cataluña lleva años desarrollándose un movimiento prefascista fruto del nacionalismo. Utilizando a los niños como con las juventudes hitlerianas. Llevan 40 años utilizando tres instrumentos poderosísimos. El primer: la educación. ¿Sabe usted que la mayoría de los profesores de enseñanza en primaria y secundaria son militantes de ERC? Imagínese los Rufianes y los Tardà lo que les están enseñando a los niños sobre Catalunya y sobre España: el odio a España!.
Diu que si hi ha independentistes és per la tasca de les escoles catalanes al llarg d'aquests darrers 40 anys. Anem a analitzar amb racionalitat d'on han sortit els mestres que han educat els fills i nets de la democràcia a Catalunya. Un grup de mestres es van trobar a Saifores un poblet del Penedès a intentar innovar l'educació del país i sortir del nacionalcatolicisme. Ho feien a Cal Mata la casa pairal de Marta Mata. Primer eren com una mena de grups d'esplai i a poc a poc va anar agafant consistència. Creen l'associació de mestres Rosa Sensat l'any 1965. Va agafant força un potent moviment de renovació pedagògica que va ser inspirat primer per l'escoltisme catòlic francès, via l'escoltisme català on es van assajar tot un seguit de coneixements que seran aplicats posteriorment a l'escola. Després seran assumits hegemònicament en la nova escola democràtica catalana als anys vuitanta. Va suposar dos grans novetats, per una banda l'arribada de la llibertat a les aules i la segona la construcció d'escoles per a tots els nens i nenes. Encara que sembli mentida hi ha havia a Catalunya milers de nens sense plaça escolar fins a mitjans dels vuitanta. Els moviments de renovació pedagògica van formar amb els seus materials i amb les seves escoles d'estiu milers i milers de mestres del país.
Modestament vaig formar part de la junta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica durant els anys 2000 a 2004 i ho conec bé. Aquest moviment va ser rebutjat frontalment pel pujolisme, blasmava Marta Mata de forma duríssima i això es notava amb el tracte que el govern de la Generalitat de Catalunya els donà.
Potser el referent ideològic més potent de Jordi Pujol va ser Raimon Galí. En les seves memòries diu que el mestratge del seu pare Alexandre Galí i la seva mare «va permetre a Marta Mata obrir el seu camí particular, que diguem-ho de passada, va consistir a buidar la pedagogia del pare de tots els seus valors morals i cívics».
I també dirigida a ella es diu «No parlem dels desastres consegüents dins del Consell Català d´Ensenyament, influït també per aquest dèficit moral i cívic, polític i religiós».
Per Galí la nova pedagogia catalana no fa altra cosa que "estralls". En el rerefons de la critica és que no considerava Marta Mata prou catalanista. A més en els seus inicis la gent d'ERC era merament anecdòtica, com ho era en la societat catalana. Eren uns moviments i unes activitats molt criticades per la seva proximitat a l'esquerra, als socialistes i a la gent del PSUC. No en va Marta Mata la gran ideòloga i líder indiscutible dels moviments va ser regidora d'educació pel PSC a Barcelona, diputada pel PSC a Madrid, diputada al Parlament de Catalunya, senadora del PSC i fins i tot presidenta del Consejo Escolar del Estado. Ni més ni menys.
I ara Alfonso Guerra sense cap mena de consideració, sense cap mena de coneixement de la història democràtica de l'ensenyament a la Catalunya democràtica, escup sobre el millor del socialisme català, sobre la tomba de la pedagoga socialista Marta Mata, tan enyorada i tan estimada. Que malament que envelleixen alguns. No tenen ni punyetera idea d´allò de què parlen. Quins mestres van tenir? Quina història d'Espanya els van explicar? Amb quin concepte de la política els van educar? No respecten res. Estic astorat.
