No només una Catalunya independent estarà automàticament dins la UE, és que seran els mateixos europeus els que ens suplicaran que hi entrem. Europa no es pot permetre el luxe de rebutjar la Dinamarca del sud, som sis milions de rics, guapos i...
-Ehem, Puigdi, que diu en Juncker que Catalunya quedaria fora d´Europa.
Qui necessita Europa? Europa, aquest continent anquilosat, del qual tothom vol marxar. Mireu el Regne Unit, mireu Suïssa. Nosaltres tenim el turisme com a motor econòmic, les nostres platges...
-Errr... Puigdi, aerolínies i operadors recomanen no venir a Catalunya.
A qui li importa el turisme? Només porta borratxos que, a més, beuen sangria i no ratafia. Hem de diversificar les fonts d´ingressos. Mentre tinguem una banca potent, podem estar segurs que el futur és de color rosa i...
-D´això...que Caixabank i Banc Sabadell marxen de Catalunya.
Que marxin. Menys cues a la finestreta. Tot el que passi, sempre és a fi de bé, som Catalunya, el poble elegit! El nostre teixit empresarial assegura que el país tindrà l´empenta necessàr...
-Ehem...Puigdi...Gas Natural ha marxat, Abertis ho estudia, Freixenet i Codorniu s´ho estan pensant, això és una desbandada.
Mai m´he refiat dels empresaris, no són més que uns explotadors. No els necessitem per res.
-Errr... I quan la gent tingui gana? Vull dir el poble, Puigdi, no nosaltres, que tenim taula reservada de per vida a restaurants de tres forquilles.
Els catalans en fan prou amb un tros de terreny on plantar enciam i boscos on caçar conills. Els alimenta la llibertat, i si un dia estan desanimats, canten Els segadors o L´estaca i somplen els seus cors, ja que no els seus estómacs. Serem l´enveja del món, un poble que ha tornat a l´època dels caçadors-recol·lectors. Els bons salvatges de Rousseau, això. He repetit tant que som un poble unit, que ho haig d´aconseguir, per collons que ho haig d´aconseguir, encara que sigui unit en la desgràcia.
