I les urnes hi van ser. Havia de ser impossible, la policia feia dies que les buscava desesperadament. No en van trobar cap, per veure´n alguna van haver d´assaltar col·legis i estossinar gent. Una gent que en un no res s´havia mobilitzat per defensar amb resistència passiva els llocs de votació. Insubmissió civil duta a terme pels veïns de cada barri. I es va votar allà on es va poder. Tot era prohibit. Els que votàvem érem delinqüents. Seguint la lògica de l´entramat judicial, se´ns perseguirà? El delicte ha prescrit? S´arxivaran les causes en contra dels càrrecs detinguts? Els alcaldes han de continuar declarant, seran jutjats? Trobar cartells i milions de paperetes per mostrar-ho com si s´hagués fet un gran cop policial és penós. Estan ferits. Les impremtes funcionaven a tot estrop. L´estratègia militar va fracassar començant pel famós creuer de la Warner i per la inútil recerca d´urnes d´un potent aparell d´espies, infiltrats i milers de policies recorrent Catalunya com un pollastre sense cap. I això dol. També fa mal que, després de la violència policial, els veïns dels pobles no vulguin les tropes als seus pobles. Veure´ls fent maletes, fa mal. Veure´s guardats pels mossos i pels bombers, els remou les entranyes. Aquest diumenge es porta gent de tot Espanya a manifestar-se a Barcelona per donar suport a la tropa que se sent desemparada. Nou repte. Dedueixo que, encara que sigui paradoxal, perquè els carrers siguin sempre nostres, se´ls ha de deixar manifestar sense cap tipus d´enfrontament i després: pues bueno, adiós. Aventuro que l´actitud més intel·ligent és donar-los tota la corda que vulguin; ells sols s´hi penjaran.
