Les crisis, tant econòmiques com polítiques, provoquen situacions complicades i difícils. I davant dels sotracs, les societats dipositen la confiança en els polítics. En situacions difícils, han d´oferir el millor d´ells mateixos. Uns càrrecs que representen interessos concrets, però que dirigeixen una comunitat diversa, àmplia i variada; que segurament vol viure en pau i amb el màxim confort possible; i que els seus problemes siguin tractats amb dedicació i esforç.
La classe política té una responsabilitat que va més enllà del càrrec, també ha de contribuir a fer societats més lliures, menys desiguals, respectuoses amb la llei i en la defensa del dèbil. Evitant el populisme i l´explicació de dades falses per justificar accions determinades. Cercant, un terme en desús, el bé comú. A la francesa, si volen: la fraternitat. I no han de magnificar o amplificar problemes en benefici propi, sinó cercar solucions, bastir ponts i punts de contacte.
Els pactes són necessaris perquè visquem amb menys maldecaps, perquè els nostres estalvis tinguin seguretat, excepte pels entrebancs que dona la mateixa vida, que ja és prou complicada i plena d´incerteses. Es diu que en moments difícils, veiem la categoria i la capacitat dels éssers humans; apareix el millor i el pitjor de nosaltres. Com a éssers individuals i socials, els nostres actes no són fets aïllats, tenen conseqüències per nosaltres i la nostra gent. Dit això, els polítics tenen una feina dura i necessària, plena de satisfaccions derivades del poder, i clarobscurs que responen a la fragilitat humana.
