Avui és un dia molt important per a Catalunya. Segons les decisions que es prenguin, la situació del país pot canviar considerablement al llarg de les properes dècades. L´olla de l´independentisme ha anat bullint, fins a arribar al punt que ens trobem ara. Al carrer, a part de les manifestacions, hi ha preocupació i fins i tot por en alguns sectors.

Una destacada dirigent de la CUP parla ja d´una revolució. I avui una aventura d´aquestes característiques se sap com comença, però es desconeix com pot acabar. De moment, les grans empreses de l´IBEX han abandonat Catalunya davant la inseguretat jurídica que pot patir Catalunya a partir dels propers dies.

La marxa de La Caixa i del Banc de Sabadell ha obert el debat sobre els avantatges i els inconvenients d´un procés d´aquestes característiques. S´ha instal·lat ja a l´opinió pública la nebulosa de les incerteses i això crea alarmisme en una ciutadania que avui està completament dividida.

Diuen que la participació en el referèndum de l´1-O fou d´un 40% de l´electorat. És una xifra que no sembla pas gaire optimista com per declarar unilateralment la independència. Però també és veritat que la reivindicació legítima de més de dos milions de persones hauria de ser escoltada des del Govern central. No s´ho poden prendre com si no passés res i fos una mena de suflé que ja escamparà amb el pas del temps.

Els sentiments no es poden reprimir amb violència. L´operació policial de l´1-O fou un gravíssim error. I el discurs del rei Felip VI no va contribuir a cercar diàleg o llocs de trobada entre governs que han trencat la via del diàleg. Ja se sap que tenia l´obligació de defensar l´estat de dret i la Constitució, però com a home de consens calia que s´hagués dirigit a la globalitat dels catalans i espanyols i no només a una part.

Puigdemont avui podria declarar la DUI. I seria un immens error, perquè el president de la Generalitat ha de ser el president de tots i no només dels independentistes. I el país no té una majoria qualificada per anar cap a aquesta direcció. Agradi o no agradi, és així.

Per això, és necessari molt de seny. Els radicalismes no porten enlloc ja siguin d´un costat o d´un altre. Si des de Madrid s´apliqués l´article 155 de la Constitució, l´autonomia catalana restaria molt minvada. I des de l´entorn de Rajoy s´afirma que tot és a punt per la seva aplicació. El mateix president del Govern espanyol ho va deixar ben clar el proppassat diumenge des de les pàgines del diari El País.

Malauradament, no es veuen sortides a aquesta crisi sense perdedors. I això hauria de fer reflexionar els dirigents catalans perquè una cosa és actuar amb el cor i una altra amb el cap. Es necessiten moltes dosis de prudència, per tal que aquesta crisi territorial no porti unes conseqüències que seran visibles al llarg de moltes generacions.

Difícilment podrem veure cicatritzar les ferides que s´han obert al llarg d´aquests darrers dies. Uns han tirat pel dret, sense fer cas a les lleis i els altres es fan l´orni, sense voler escoltar el clam de molta gent que està tipa del menyspreu del govern del PP entorn a les reivindicacions catalanes. Aquesta crisi pot ser molt llarga i complicada, però la política és diàleg i entesa. I en un futur immediat caldrà canviar els interlocutors, perquè una situació com l´actual no es pot perllongar més en el temps. La ciutadania no es mereix un espectacle que a ulls d´Europa perjudica tant l´Estat espanyol com a Catalunya.