Cartes

11.10.2017 | 07:15

Tic, tac, tic, tac
Enric Carcereny Beltran LLORET DE MAR
Falten poques hores per la Declaració d´Independència de Catalunya, perquè tots hem de reconèixer que el procés s´ha portat fil per randa, amb un resultat magistral. La història del referèndum, com el de les urnes i paperetes, és per fer-ne una pel·lícula. Ningú entendria que ara hi hagués un retard amb la declaració de llibertat més esperada per tots els que viuen i treballen a Catalunya. Un cop Catalunya hagi consumat la seva ruptura, els agents internacionals es mobilitzaran per defensar els seus interessos. Els mercats, per garantir-se el cobrament del deute, Europa per fer l´impossible per cobrar, els milions d´euros que deu el Regne d´Espanya amb la seva fallida, doncs tot va al nom d´ells, i cap a nom de Catalunya. Com que s´ha parlat de trobar intermediaris per buscar una solució equitativa, jo penso que el que millor pot ser-ho és Suïssa: a) Perquè és un país democràtic que fa els referèndums que fan falta, per escoltar la veu del poble. b) Perquè pertany a l´EFTA i ens pot obrir l´entrada a aquest mercat, ja que un cop conegui l´estat de l´economia catalana, ens obriran els braços i no necessitarem per res la Unió Europea, que no ha fet res per defensar la democràcia catalana, i condemna la violència dels cossos armats espanyols. Una de les conseqüències dels fets vergonyosos de les darreres setmanes és que la càrrega de la prova ha deixat de recaure sobre les esquenes catalanes. És l´estat repressor qui primer ha de dir si està disposat a negociar. Com ja fa poc vaig recordar la història de Cuba, el poder de Castella ha desconnectat del món i de la modernitat una vegada més. Catalunya, com en el seu temps Cuba i totes les altres colònies espanyoles, en paga les conseqüències. c) Un cop vista la seriositat i moral de Catalunya, Suïssa és prou capaç de donar el crèdit necessari, i ajudar-nos a fer un Banc Públic Català, per suplir els bancs que fan veure que se´n van (la pela és la pela) per començar un camí de llibertat i prosperitat. Finalment, cal ressaltar la quantitat d´espa­nyols, que avui vindran a acomiadar-se a Barcelona, alguns pot ser amb llàgrimes als ulls, amb autocars, AVEs, vaixells i avions, fent servir per primera vegada alguna d´aquestes infraestructures, que quasi no hi passa ningú. De veritat que serà emocionant, encara que han de pensar que serem a pesar del maltractament d´alguns Amigos para siempre.


L´educació
Elysa Berloso Ros GIRONA
Estava llegint un treball de fi de carrera d´historiografia de l´educació del segle XIX i vaig adonar-me que sempre es repetia el mateix triangle, amb els mateixos elements: –política, educació, classes socials– en diferents posicions. Per exemple: en funció de la política es marca la circumstància de la societat, que alhora marcarà també les directius de la metodologia i pedagogia de l´educació en aquells moments.
Aquest exemple és perquè veieu i proveu que; inicieu per on inicieu el triangle, l´educació marca bases imprescindibles i, molt importants, en el món polític i social. En condicions i circumstàncies d´un país sa, l´educació no només està per desenvolupar capacitats intel·lectuals, per acoplar-se, adaptar-se al sistema polític; sinó, també desenvolupar bases morals i afectives d´acord amb la cultura i normes de convivència de la societat a la qual pertanyen i prevenir ensems les desigualtats socials. Jo, essent educadora, penso en la gran importància que té en una societat i en el món. Tots volem viure la tranquil·litat i la pau; i, tot i tenint l´educació en les mans, ho passem per alt! Després ens preguntem: per què el món no va millor?
­–Educar!– L´educació no només es tramet a través de la paraula, ja que està en cadascú de nosaltres, de les nostres accions, sentiments i actituds, i aquest és l´exemple que pauta als altres (petits i més grans) ...
Pensem i reflexionem que tot, tot, té conseqüències.
El món ens ho agrairà.


Solució per a Catalunya
HipÒlit Gabalda Buxo LLANÇÀ
Em complau tenir l´oportunitat d´escriure´ls. Soc català però em sento ciutadà del món. De fet, he viscut i treballat per més de 15 anys a l´estranger i tinc amics en més de 70 persones a tot el món. Avui dia, Espanya i Catalunya necessiten evolucionar. Les dues societats tenen encara una mentalitat cristiana que construeix la seva posició sobre el que vol creure i a la qual costa ser conscient de la seva realitat per millorar-se.
Perquè no s´estableix un diàleg madur veient la realitat des d´un altre angle que permeti desbloquejar les postures d´uns i dels altres. M´agradaria aprofitar aquesta oportunitat per trobar una solució que podria ser acceptable per a ambdues parts. Per què i si només una part de la regió catalana s´independitza? Això plauria a aquells als quals els agradaria un estat català i aquells que volen una regió catalana a Espanya.
Per què no iniciar les discussions sobre la creació d´un Estat català que inclogui les parts més independents de la regió? Aquest estat inclourà tota la província de Girona i les «comarques» d´Osona, el Bages i Berguedà. La capital d´aquest nou estat podria ser Girona.
Crec sincerament que aquesta opció es considera «la solució» per trobar un acord raonable entre els catalans i els espanyols. Aquesta solució mantindrà la pau, la cohesió social i l´estabilitat econòmica entre catalans i espanyols.


Manifestació insultant i gran farsa política
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Quelcom de les dues expressions, tenen cabuda en aquest article: només em cal fer un seguiment al primer, per remarcar part de l´enunciat. No resulta pas estrany, si prenem nota dels fets i com s´han desenvolupat. S´ha insultat la dignitat del poble, que amb civisme, va voler protegir els col·legis electorals, pagant un preu molt alt, per la repressió i castigant-nos sense cap respecte, ni consideració, amb l´estampida violenta dels cossos de seguretat de l´Estat.
Per tant, resulta molt més insultant: l´actitud dels manifestants davant les casernes policials i de la GC. Elogiant el seu brutal comportament, això és un insult en contra de la passivitat ciutadana. Crec que resulta molt llastimosa aquesta actitud, com vergonyosa l´actuació, i reitero dels manifestants, per les aclamacions dirigides als cossos per part dels assistents a la pretesa demostració d´unitat, sense demostrar cap respecte per l´atropellament massiu a les persones de tots el pobles de Catalunya. Qui no se sent insultat?
Tenim polítics de tota mena i color, però les càtedres, no ense­nyen pas la farsa: almenys així n´hauria de funcionar. Es deuen als seus electors, deixant enrere el seu partidisme. Procurant de donar un exemple assenyat als drets dels pobles i donar una solidesa política, a la qual fins ara, és decanten en altres qüestions i s´hauria de valorar més, com a compromís, al respecte escaient. Viuen a l´empar de la hipocresia, emparant-se sempre en perjudicar els interessos dels votants, i del seu país, almenys avui, hem viscut aquest episodi de la gran farsa política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema