Commoció i esperança

11.10.2017 | 07:15

Amb emoció. Commogut. I amb esperança. Il·lusionat. Sabent que tot està per fer, però també que tot és possible, que cantava Martí i Pol. Cal tenir sempre present el pitjor dels escenaris, com al volant quan arriba una corba tancada: la declaració per Madrid de l´estat d´excepció. Però decidit també a defensar-me´n. A plantar cara. Decidit a viure de nou sota el franquisme. En la clandestinitat, si cal. Que no anàvem igualment de festa durant la dictadura? Doncs si venen temps dolents, espanyolistament dolents, els capejarem com podrem. I muntarem igualment les nostres festes. Ni un pas enrere, sense diàleg. Amb l´esperança que el pitjor dels escenaris no arribarà i que l´Europa moderna i progressista farà asseure la bèstia a negociar una separació acordada. Amb el convenciment que aquesta és la millor solució. L´única solució és diàleg i pacte. Amb la determinació catalana de no perdre el capital guanyat aquests dies votant contra porres i pilotes de goma, tota altra opció passarà per les tanquetes al carrer. L´horari d´entrega de l´article m´impedeix conèixer el contingut de l´esperada declaració d´ahir de Puigdemont. Confio que sigui un pas endavant substancial i que la Viquipèdia obrirà l´article 10-o, com ja ha obert l´article 1-o. Estem canviant els manuals d´història. Estem fent història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema