El fet que més del 50% del Producte Interior Brut de les nostres empreses hagi traslladat la seu social fora de Catalunya, ens col·loca en una situació preocupant. I encara que per impostos no és determinant, són uns 2.000 milions d´euros que la Generalitat, ja deficitària, deixaria d´ingressar cada any, és un primer pas per a la deslocalització que seria terrible per a tothom. L´ombra del Quebec és a tots els caps.

L´estat canadenc va fer dos referèndums, el 1980 i el 1995, i va experimentar en aquest període un desplaçament d´empreses i una pèrdua de pes econòmic, mentre Ontario i el Pacífic augmentaven la seva riquesa. A la Llei de Claredat, es donava dret als territoris de majoria anglòfona i indígena per escindir-se del Quebec en cas de nova consulta, una bona part del territori. L´efecte Quebec va frenar l´economia de l´Estat, i aquest va deixar de ser un motor econòmic de la Federació.

Amb el temps, el Canadà ha superat la crisi. Per una part, s´han reconegut els drets dels pobles originaris del país, humiliats i arraconats: els indígenes i els esquimals o inuits, al nord glaçat. D´una altra, han destacat el caràcter d´amalgama, obertura i trobada del país. De terra d´oportunitats, no només pels descendents de britànics i francesos, i on els emigrants que volen viure en pau i treballar, tenen l´oportunitat d´una nova vida, amb valors positius com la integració, la cultura de l´esforç i el respecte a les minories.

Aquest caràcter de fusió també funciona a Catalunya, on Barcelona, coneguda a nivell internacional més enllà del Mediterrani, beneficia com un pol d´activació de riquesa la resta del país. I això succeeix de la mateixa manera per les empreses, que funcionen, funcionaven, com a porta d´entrada de Catalunya per al mercat més ampli d´Espanya i Portugal. I per Europa. És aquest caràcter d´avançada peninsular i europea que podem perdre. Cal subratllar els valors que ens uneixen, enfront dels conflictes que ens separen. Fins i tot a Bèlgica, amb un conflicte de drets i llengües tan profund i perllongat en el temps, han fet seu el concepte de porta d´entrada a un espai econòmic i humà més ampli. També s´han beneficiat de l´efecte seu de Brussel·les, capital d´Europa. En l´àmbit turístic i de negocis, destaquen que són a tocar de Centreeuropa, a un pas del Regne Unit, i actuen com el punt de contacte i unió entre el món germànic i el llatí, en els negocis, en els transports i en l´economia. Cal que augmentem els nostres punts forts, els nostres èxits en comú, en lloc de les debilitats, perquè els èxits superen, de llarg, els fracassos.