Cartes

12.10.2017 | 07:09

Estimat president
Marc Arias Bosch. Girona
No sé com començar aquest escrit, aquest text, aquesta mena d´agraïment en nom de gran part de Catalunya, de la nova República Catalana, més concretament en nom de la meva família materna, tots ells catalans; d´aquells que fan cagar el tió, dels mateixos que celebren la Diada, que es reuneixen per celebrar la Casta­nyada, tot inaugurant la primera llar de foc de la temporada, dels que gaudeixen de les magnífiques platges de la Costa Brava als estius, dels que mai renuncien a la llibertat d´expressió i dels que defensen l´autèntica democràcia.
Sí, he escrit democràcia, la mateixa paraula, que s´escriu igual en castellà que amb català, però que sembla ser que tenim una definició totalment oposada envers a l´Estat espanyol. Aquell dijous, 24 de setembre de 2015, al pavelló de Fontajau, on va tenir lloc l´acte de cloenda de Junts pel Sí, recordo perfectament diversos parlaments, tots ells interessants, i cadascun dels parlamentaris amb quelcom a destacar. Concretament, recordo una frase de Romeva (en aquells moments, cap de la lista de JxSí) que m´ha quedat «gravada» i que em ve de gust compartir-la i recordar-la també per aquí: «Sabem què volem i només ens queda el més important: votar». Des de llavors només han passat dos anys, un mes i 10 dies concertament. Des de llavors, tot ha canviat. Artur Mas va fer un «pas enrere» en la seva carrera política i vostè, Carles, va ser nomenat al cap d´uns mesos d´incertesa el 130è president de la Generalitat de Catalunya, acompa­nyat d´un conjunt de persones professionals, totalment aptes i inclús emblemes catalans, com Lluís Llach. La CUP també va ser partícip d´acompanyar-vos després de diversos malentesos que potser es van allargar massa.
Tot i que des de l´Estat espa­nyol mai ens ho han posat fàcil, sempre hem acabat «lluitant» pacíficament, intentant proposar diàleg com a principal nucli d´entesa d´ambdues bandes. Ells, en canvi, mai no ens han escoltat, ni tant sols respectat. Ens han apallissat per voler-nos expressar, ens han pegat per manifestar-nos i ens han faltat al respecte tan sols per sentir-nos catalans o néixer a Catalunya.
A mi, Marc Arias i Bosch, m´han fet sentir encara més català i no espanyol. M´han ensenyat la porra quan introduïa un sobre dins d´una urna i m´han demostrat ser qui mai hagués dit que eren. Us parlo dels mateixos qui defensen una democràcia on posen ells les normes, dels qui prohibeixen modificar la Constitución a excepció de retocar-la i votar «legalment» per proclamar la Leonor reina o dels qui reneguen dels catalans i de Catalunya, del qui ens denominen ilegal, i mentrestant, encara existeix la Fundación Francisco Franco. I entre altres milions d´aspectes, gràcies president, gràcies Carles, gràcies Puigdemont per no decaure mai, per fer-nos creure que tenim un líder amb coherència, amb educació i amb certesa. Som República, visca Catalunya!


Sobre el discurs
del Rei
Lluís Torner i Callicó girona
Majestat, permeteu que, en nom d´un gran col·lectiu de gent gran, ens adrecem a Vós, amb relació al vostre parlament d´ahir, sobre l´actual situació catalana. Estem molt tristos, per no posar-hi un altre adjectiu –ja que no voldríem ser irrespectuosos–. Ahir ens vam sentir pesarosos, en sentir el contingut de les vostres paraules, sincerament esperàvem de Vós un reconeixement del mal tracte rebut per alguns de nosaltres, quan pacíficament intentàvem manifestar la nostra lliure voluntat. Tot i que els membres del Govern no ho vulguin reconèixer, i parlin de proporció, vàrem ser injustament agredits, personalment i moralment; fent-nos sentir com una mena de malfactors, i això no és agradable per a ningú, menys quan s´ha obrat pacíficament, i menys encara per aquells que ja tenim una edat. Clar que a Vós us ho varen fer veure com un càstig al nostre, suposat, atreviment. Varen haver-hi ferits, sabeu, tot i que hi ha qui diu que no és cert; per tant esperàvem que Vós en féssiu menció.
També esperàvem, del vostre honorable procedir, la proposta d´alguna possible alternativa de solució, que no fos simplement la de reprovar l´actuació dels nostres mandataris i garantir la seguretat de tots els espanyols que, humilment, pensem no ha estat mai en perill, almenys no per la nostra part.
Tant de bo anem equivocats, però potser –de ben segur sense pretendre-ho– en lloc de solució, temem que hi hagi resultat el contrari.
Bé! Perdoneu el nostre atreviment, però heu d´entendre que, els catalans –pensem d´una manera o altra– també tenim sentiments.


La darrera
(i definitiva) oportunitat
de pacte
Juan Carlos Alonso Anglada FLAÇÀ
El president va demanar ahir la suspensió de la declaració d´independència per tal de proporcionar una darrera oportunitat de pacte. Crec que el termini de diàleg amb l´Estat, que em temo s´esgotarà sense cap intent i la negació per l´altra banda, hauria de ser de 4 setmanes (28 dies). Això ens portaria al dia 7 de novembre com a data final del termini. El dia 8 es podria votar al Parlament la declaració definitiva i proclamar la República el dia 9 de novembre (9-N). Als catalans sempre ens ha fet gràcia això de les dates significatives...


La República catalana és resilient
Chej Ayad Kerrum SILS
L´1 d´octubre vaig viure moltes emocions contradictòries: agradables i desagradables. Per un costat vaig viure alegria i il·lusió per com van actuar de manera cívica les ciudatanes i els ciutadans, exercint el seu dret a vot. Per l´altre costat vaig experimentar vergo­nya i tristesa per com l´Estat espanyol, amb el suport del PSOE i Ciutadans, va reprimir de manera violenta i salvatge la veu del poble.
Abans-d´ahir esperava amb molta il·lusió la proclamació de la República Catalana, cosa que no es va produir. Estic segur que la República és resilient, capaç de triomfar malgrat les adversitats policials, econòmiques, etc.
Espero veure aviat una república catalana independent, governada per Esquerra Republicana i la CUP, perquè el PDeCAT (antiga Convergència) és una força política germana-cosina del Partit Popular i contrària a la independència del Sàhara Occidental.
Visca el Sàhara independent.
Visca Catalunya independent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema